Fragments


fragments_1Han passat ja dies de les darreres eleccions a la comunitat autònoma d’Andalusia. Més enllà de les valoracions que se’n puguin fer, s’ha posat de manifest un fet que ja es preveia. El panorama polític apareix com més fragmentat. S’ha trencat la típica hegemonia bipartidista que, fins ara, regnava a gairebé tot l’estat espanyol. Les previsions apunten que això és una tendència que es consolidarà a les properes eleccions municipals i tanmateix, a d’altres conteses electorals que seguiran.

D’altra banda, a d’altres indrets del món, on el sistema electoral ho permet, s’està produint un fenomen semblant. Sembla que hem entrat a l’era de la fragmentació. Ai las! Precisament ara, quan s’alcen nombroses veus que apel·len a la unitat. La unitat necessària per fer front als enormes reptes que tenim plantejats. Mira per on, precisament ara, anirem de fragmentació. S’acaben les hegemonies, les grans majories, els blocs compactes forts i segurs. Ara que diuen que necessitem unitat, resulta que la divisió augmenta més que mai. On anirem a parar!

Quines contradiccions té la història. O potser no. Potser els humans som tan durs d’enteniment que és necessari que la història ens situï en una mena de carreró sense sortida, on els únics elements que tenim per tirar endavant són dos productes tan contradictoris com la unitat i la fragmentació. Però, de veritat són tan contradictoris aquests dos? No poden anar de bracet? Molta gent els veu com l’oli i l’aigua que no es barregen ni que els hi vagi la vida. Però la història és sàvia. Per què ens aboca ara a aquesta situació?

Necessitem governs forts i estables. Majories prou àmplies per poder fer i desfer sense entrebancs. Altrament no fragments_2podem fer front a les delicades situacions de tota mena que tenim al davant. Aquesta cantarella està bé. Hi ha qui se la creu. Però la veritat és que els resultats d’aquestes majories tan sòlides, estan a la vista. Possiblement molts dels reptes que ens esperonen, siguin precisament fills d’aquestes hegemonies suposadament salvadores.

Des del meu punt de vista, la història ens vol fer aprendre – encara que sigui amb suor i llàgrimes – una lliçó imprescindible i que fins ara, sempre havia quedat fora del temari del curs. El desenvolupament humà integral i per a tothom, necessita sí o sí (com es diu ara), el diàleg i la participació. Necessitem la unitat, sí. Però una unitat que parteix de la fragmentació, de la diversitat. Una unitat que no és mai fruit de la majoria, ni del poder, ni de la imposició. Una unitat que no té res a veure amb la uniformitat. Necessitem la unitat que sorgeix del diàleg a 360º i de la participació de tothom. La història ens exigeix, ja d’una vegada, que configurem el mosaic a base de moltes peces, on cadascuna roman ella mateixa i alhora està en harmonia amb tota la resta. Només així, és possible configurar respostes  vàlides a preguntes que potser fins ara no havíem hagut de respondre.

Advertisements

2 pensaments sobre “Fragments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s