Cultura?

Aquesta setmana he assistit a un debat, en clau preelectoral, en relació a les polítiques culturals a la ciutat de Girona. Tot plegat ha estat prou interessant. Les diverses candidatures que es presenten a les properes eleccions municipals del 24 de maig han disposat d’un minut de cronòmetre per exposar les seves propostes sobre cultura. Tot seguit una taula rodona formada per quatre persones expertes han debatut entre elles i, posteriorment amb el públic, sobre el tema de la cultura a la ciutat.

En general la cosa ha estat prou bé. Sempre es produeix alguna afirmació d’aquelles que dius … home, si ho hagués pensat dos cops! Per exemple, afirmar que està bé destinar recursos a una obra determinada, “sempre que no vagi en detriment d’altres”, sembla com a mínim, poc afortunat. Els recursos sempre són escasos i el cost d’oportunitat existeix sempre. Tot i així, la cosa ha estat entretinguda i amb el seu punt d’interés. Hi ha una cosa però que, a mesura que anava passant l’estona, m’anava voltant pel cap.

Per què tothom parla de cultura en singular? És que existeix únicament una cultura? Potser equivocadament, sempre he pensat que la cultura és una manera d’interpretar el món. Una forma particular de veure les coses. Cada grup humà té una manera diferent d’entendre el que és música, el que és pintura, el que és escultura, arquitectura, poesia, cinema, teatre, … Per què doncs parlem de “cultura” i no de cultures? Potser sense adonar-nos-en partim d’una concepció hegemònica de les coses, també de la cultura. Potser tendim a interpretar el món i tot allò que ens envolta, només des del nostre posicionament cultural propi, sense donar espai a d’altres maneres de fer, de sentir i de viure. Té un cert punt de lògica, ja que cadascú veu el món en funció del color del vidre de les seves ulleres . Però, quan parlem de polítiques culturals, crec que hauríem de tenir la sensibilitat de pensar que en una ciutat hi conviuen cultures molt diverses i per tant, moltes maneres diferents de viure la cultura.

Penso, posant-me en un terreny que no em pertoca ni en sóc especialista, que en la programació cultural d’una ciutat, s’hauria de fer evident – o més evident encara, si voleu – aquesta diversitat cultural. Sobretot perquè aixó podria (hauria) d’afavorir la cohesió social. No estic pas pensant en programar això per aquests, allò per aquells, això altre per aquells altres, etc. Això podria ser interessant, però només seria una segmentació del mercat per tenir públics objectius diferenciats a les diverses ofertes culturals. No seria una veritable política cultural. Més aviat penso en una oferta cultural diversificada i adreçada a tothom, de manera explícita i fins i tot amb certa discriminació positiva, si se’m permet.

Trencar l’esquema de viure uns al costat dels altres, afavorint la veritable convivència, crec que és essencial si volem tenir ciutats ben cohesionats al voltant d’un projecte i un compromís comú, que faci possible fer front als reptes que tenim plantejats. En aquest sentit, conéixer-nos, trobar-nos, compartir espais culturals i físics, pot ser un element més que ho faci possible.