La persona: principal capital de la humanitat


casesPer raons professionals m’he trobat sovint parlant de la importància cabdal dels recursos humans per a qualsevol empresa. Molta gent tendeix a pensar que les inversions, la tecnologia i les instal·lacions són els actius principals d’una empresa. Ben al contrari, el principal capital són les persones. Això ho considero vàlid també per al conjunt de la humanitat. Crec que es poden esgrimir molts arguments a favor d’aquesta tesi, però n’hi ha un que considero fonamental: la persona està dotada d’una dignitat que no té cap altre ésser viu i, per descomptat, cap altra cosa per valuosa que sigui. La dignitat és aquell quelcom que compartim tots els éssers humans, la seva defensa universal, per a tothom, sense discriminacions, és el motor del veritable desenvolupament. Penso que és significatiu que l’article 1 de la Declaració Universals dels Drets Humans proclami: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”.

El filòsof grec Aristòtil, al segle IV a C., manifestava que “la dignitat no consisteix en els nostres honors, sinó en el reconeixement de merèixer allò que tenim”. Posteriorment el cristianisme, fonamenta la dignitat en la creació de l’home a imatge i semblança de Déu. Això la desvincula de qualsevol dependència externa i la universalitza a la totalitat del gènere humà, sense distinció de cap mena. Al segle XVIII, Immanuel Kant presentava el ser humà amb una dignitat i un valor absolut que no es poden substituir per cap altre valor i, en aquest sentit, escrivia: “la pau mundial perpètua brolla de la dignitat humana”. Els horrors de les guerres i la barbàrie dels sistemes totalitaris, especialment durant el segle XX, han tingut un fort pes a l’hora d’incloure la dignitat humana com a referent principal per al reconeixement de drets. En aquest sentit, el filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, arriba a dir: “la dignitat humana configura el portal a través del que el substrat igualitari i universalista de la moral es trasllada a l’àmbit del dret” fins el punt que “la idea de dignitat humana és l’eix conceptual que connecta la moral del respecte igualitari de tota persona amb el dret positiu i el procés de legislació democràtic, de tal manera que la seva interacció pot ser l’origen d’un ordre polític fonamentat amb els drets humans”.

Un gran valor a defensar i a custodir curosament entre tots. Així ho apunta el missioner català Vicens Ferrer quan afirma que “és feina de tot home convertir en dignitat la crueltat i la injustícia”. També la Doctrina Social de l’Església (DSE), especialment en els darrers temps, fa crides contínues al reconeixement jurídic dels drets humans. El Papa Francesc, el 25 de novembre de 2014, en una intervenció al Parlament Europeu manifestava que “promoure la dignitat de la persona vol dir reconèixer que té drets inalienables que ningú li pot prendre arbitràriament, i encara menys per interessos econòmics”.

Sembla urgent, a més de cabdal, posar de relleu més que mai, que independentment de la nostra condició social, de la nostra capacitat intel·lectual, del sexe, de l’origen o del color de la pell, les persones compartim un valor: la dignitat. Una font d’energia que continua brillant sempre. Fins i tot quan algú degrada o humilia un altre ésser humà, tot i atenuar-se, no s’apaga mai. És una força interior de la persona que ens manté drets malgrat les adversitats. Respectar aquesta font d’energia compartida és bàsic per a generar una convivència pacífica. La violència de gènere, els sense sostre, l’explotació laboral, les desigualtats, … són agressions contra la dignitat humana. Potser és difícil explicar en paraules aquest concepte de la dignitat humana, però el que sí podem saber són les condicions necessàries per evitar-ne els atacs: respecte, tolerància, comprensió, paciència, … Ningú té dret a considerar indigna a una altra persona. Tothom, fins i tot aquells que consideren que l’han perduda, tenen la seva pròpia dignitat. En aquests casos extrems, només hi ha una possibilitat; donar-los la mà i ajudar-los a alçar-se.

És possible que la dignitat i els drets humans mai hagin estat vulnerats de manera tan sistemàtica com actualment.povertà La situació econòmica i moral que vivim ajuda molt poc a l’objectiu que els drets humans siguin respectats de forma estructural. De fet, alguns autors, declaren que allò més universal de la Declaració dels Drets Humans és la seva negació. Calen doncs veus clares i fortes que impulsin la reconstrucció d’aquesta degradació. És precisament això el que fa la DSE quan insisteix en la necessitat de buscar un fonament dels drets que els independitzi del consens polític. És cert però, que les dificultats de superació de les diversitats culturals, fan difícil la universalització dels drets fonamentals. Són molt rellevants en aquest aspecte les aportacions de Raimon Panikkar que, en la seva recerca d’analogies existencials funcionals, aporta elements interessants al diàleg intercultural en un món secularitzat i plural, on la llei natural – amb una adequada i humana perspectiva – pot ser una manera interessant de trobar les bases prepolítiques que uneixin als pobles. Panikkar tracta de posar les bases per fer possible el reconeixement de la dignitat i dels drets humans en tota època i situació.

En aquest capital tots hi tenim accions i no podem permetre que sigui un valor que continuï cotitzant a la baixa.

Article publicat a la revista Ciutat Nova número 159 (juny / juliol 2015)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s