Medi ambient: paraules i fets


boscMassa sovint, paraules i fets segueixen camins divergents. En el tema del medi ambient, sempre m’ha semblat que això es posa de manifest de manera exagerada. Les grans declaracions emanades de mediàtiques convencions, acaben massa sovint en foc d’encenalls. Les grans intencions acaben en tot un seguit de negociacions i intercanvis per tal de deixar en no res els fets, que haurien de derivar-se de les bones intencions escrites en papers molls. Ja se sap, “la pela és la pela”. Amb els beneficis no s’hi juga i qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra…

Qui ha parlat i escrit darrerament sobre el tema del medi ambient ha estat el Papa Francesc en la seva encíclica “Laudato si”. Ja sé que quan un Papa escriu, hi ha tot un seguit de gent que deixa de llegir i que, quan un Papa parla, molts es tapen les orelles. No sóc pas d’aquests, i encara menys quan qui parla, en aquest cas, demostra un grau de coherència entre paraules i fets que ja m’agradaria per a mi mateix, posem per cas. Coincideixo amb l’economista italià Luigino Bruni, en que el Papa és actualment, l’única autoritat moral global capaç de veure i sentir l’extraordinària demanda de justícia que les víctimes i els rebutjats clamen al sistema capitalista i que ningú escolta. Cap altra estament mundial és tan lliure dels poders econòmics i polítics com el Papa Francesc.

Hi ha qui diu que aquesta encíclica va contra el mercat i la llibertat econòmica. De fet, no crec que sigui així ja que el Papa veu en el mercat un aliat de primer ordre per aconseguir el bé comú. Per això, és clar, que el mercat no ha d’esdevenir ideologia i no es pot transformar en un tot absolut. Sí és cert però, que el Papa reclama per sobre de tot al mercat la seva vocació de reciprocitat i d’avantatge mutu. Això entra en contradicció amb la forma d’actuar de moltes empreses que exploten persones i natura, per aconseguir avantatges únicament i exclusivament per a una part, empobrint als més febles.

A l’interessant text de la “Laudato si”, Francesc parla també d’eficiència. Una paraula que molt sovint serveix per justificar-ho tot. Sembla només una qüestio tècnica, asèptica. Tothom ha d’estar d’acord amb la necessitat d’eficiència de les empreses i sota aquest paraigua, tot s’hi val. De fet no és així, l’eficiència no és un terme neutre. Té molt a veure amb el càlcul costos – beneficis i, és clar, depèn què hi fem entrar en aquests càlculs. Tots sabem que en moltes ocasions, les empreses no han inclòs en els seus costos tot allò que té a veure en la preservació del medi ambient. Són costos que han acabat passant a la societat. Perquè no faci tan mal, diuen que s’han externalitzat. Dit curt i ras, l’empresa aboca la contaminació al riu, a l’aire o allà on faci falta i els costos de la seva regeneració (si és possible) queden a càrrec de la despesa pública. Així aconsegueixen ser eficients … ja m’enteneu. Per això el Papa, en el seu text, invita a incloure en els càlculs de l’eficiència el respecte a totes les persones, animals i coses, cridant a una fraternitat còsmica.

L’economista i premi Nobel, Amartya Sen, parla de “les obligacions del poder”, referint-se a les actuacions responsables que cal tenir sempre enfront de tot allò creat. En aquest sentit, Sen va una mica més enllà del Papa Francesc que parla de l’avantatge mutu, com un element essencial del mercat, però no suficient. Hi ha obligacions morals que no suposen cap avantatge per a nosaltres. No hi ha cap lògica econòmica que ens empenyi a deixar els boscos en herència a aquells que habitaran el planeta d’aquí milers d’anys, però sí que hi tenim obligacions morals tot i que l’avantatge, en aquest cas, no sigui mutu.

Seguint les consideracions de Luigino Bruni, em sembla també important el tema que afronta el Papa quan parla industriade “deute ecológic” en el sentit que el Nord del món ha construit el seu propi benestar, descarregant-ne els costos sobre l’atmosfera de tots, i continua provocant canvis en el medi ambient. De fet, el Papa no utilitza la paraula “canvis” que és més neutral, sinó que parla de deteriorament del bé comú que anomenem clima. La desertització de grans regions, influeix decisivament en la misèria, les morts i les migracions de molts pobles a qui, sovint tanquem les fronteres del país, oblidant el “deute ecològic”.

Són molts els punts de reflexió que trobarem en el text. Diguem que, encara que ho hagi escrit un Papa, crec que val la pena aprofundir aquest text i, sobretot moure’s per sensibilitzar al màxim nombre possible d’organitzacions, poders públics, persones, … per tal que es passi amb urgència de les paraules als fets. Fem cas d’un Papa atrevit, potser tots hi sortirem guanyant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: