Democràcia, en perspectiva


puzzle_1Agost. Calor, tempestes i migdiades. Endormiscament. Tot i que enguany hi ha més vetlla que altres anys, a l’agost tot sembla un xic adormit. Els temps semblen esdevenir més lents i els dies, que ja comencen a escurçar-se, es succeixen sense saber ben bé per què. És veritat però, que aquest cop hi ha més tempestes de les habituals. N’hi ha de tota mena: polítiques, econòmiques, socials i, és clar, metereològiques.

Enmig doncs d’aquests tombs desacompasats que sempre dóna el temps, però potser a l’agost encara més, trobo un paper. Sí, un paper vell, més ben dit, antic. Un paper que em fa recordar els primers temps de la democràcia a Espanya, un cop acabat el període de dictadura que és millor no recordar, però tampoc oblidar. Les primeres eleccions democràtiques, als diferents nivells de l’administració pública espanyola, porten als governs les persones escollides pels ciutadans. Quina novetat va ser! Als més joves ens semblava el fruit lògic d’anys de lluita soterrada o no tant. Els més grans, encara amb por, hi veien una oportunitat de millorar. Encetàvem democràcia. Amb il·lusió! Ep! una mica (o força) vigilada, però democràcia finalment.

Inevitablement, part del poder va ser acaparat per persones que ja estaven acostumades a “manar” (ja m’enteneu). Però en altres casos, especialment a Catalunya, van arribar al poder partits d’esquerra. Nova saba, forjada al carrer, experta en corredisses davant els “grisos”, entrades i sortides als calabossos i poca cosa més. Ai las! Molts ajuntaments governats pel PSUC, altres pel PC, per aquell PSC de l’època, … Al meu poble la primera alcaldessa era dona, del PSUC i molt jove. Molta gent s’ho mirava amb un cert recel, com dient, “voleu dir que se’n sortirà aquesta noia?”.

Més o menys el mateix que està passant ara davant l’aparició de formacions no convencionals, noves, sortides de la societat civil, de la reivindicació popular. I tant que se’n van sortir! En alguns casos, els avenços en el terreny social i de llibertats ciutadanes, van ser més que notables. Però no només els partits anomenats progressistes o d’esquerres, van contribuir a la recuperació democràtica. També la resta hi va fer la seva aportació.

Tots aquests anys de democràcia, tot i que amb alts i baixos, m’han donat una perspectiva del que aporta un sistema democràtic. Una visió àmplia, enemiga de les interpretacions viscerals i sectàries. La tendència a pensar que aquells partits que més s’identifiquen amb la meva manera de veure el món, són els que ho fan bé; mentre els altres ho fan sempre malament, és molt humana i molt pròpia dels caràcters llatins. Però el temps, és un bàlsam que ajuda a curar les ferides i asserena els ànims. Ni uns ho fan sempre bé, ni els altres sempre malament.

La democràcia és un invent que, si alguna cosa té de gran, és que requereix l’aportació de tothom. Altrament, no pot lluir del tot el seu nom. És cert que les prioritats que tota acció política comporta, especialment quant més escassos són els recursos, són diferents d’un partit a un altre. És veritat que les formes d’actuació són diverses. Amb unes m’hi identifico més i amb altres menys, o fins i tot gens. Però totes són necessàries per construir una veritable democràcia. Les mateixes motivacions que empenyen a unes persones a compremetre’s políticament per una opció determinada, són també aquelles que mouen a d’altres a fer el mateix en formacions polítiques absolutament oposades. Compte! Estic parlant de política, no d’interessos o de coses encara pitjors.puzzle_2

És per això que el trencaclosques de la democràcia, requereix totes les peces. Cadascuna hi ha de fer la seva aportació, amb lleialtat, honestedat i transparència. El diàleg de veritat, aquell que reuneix totes les condicions per poder ser anomenat com a tal, és l’eina per excel·lència de la democràcia. Sense el diàleg que ens obliga sempre a romandre en un pla d’igualtat, a posar-nos al lloc de l’altre, a saber escoltar, a la voluntat d’entesa – que no significa renúncia – , al respecte i estima per l’altre, qualsevol acció política s’entrebanca en les disputes de capelletes, que tant de mal fan a la democràcia i tanta abstenció i allunyament provoquen entre els ciutadans i ciutadanes.

Crec, que si de veritat us ho mireu amb la perspectiva del temps, us adonareu que és així com s’ha anat construint la democràcia que tenim i que, a vegades, alguns ens volen prendre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s