Ritmes


baquetesEstic sortint d’un parc urbà, de lluny observo el semàfor que regula el trànsit a l’avinguda que travessa. El nino verd, indicador de pas per a vianants, comença a fer pampallugues. Veient l’ampla vorera que em separa del semàfor, després d’un moment de dubte, decideixo alentir el pas i esperar al proper torn. De l’altra banda de l’ampla avinguda, una noia jove s’ha trobat en idèntica situació a la meva. Ella, accelera el pas i arrenca a córrer, aprofitant el torn mentre el pampallugueig del nino verd es torna cada cop més frenètic. Finalment el nino esdevé vermell. Ja ha passat.

Ritmes ràpids. Ritmes lents. Convivència de ritmes. El conegut filòsof alemany Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) deia: “sense la música la vida seria un error”. Possiblement té raó. Comparteixo la idea que la música és molt important a la vida de les persones. Però la música és, sobretot, un compendi de diversitats. Tonalitats, harmonies, melodies i ritmes diversos que es posen en relació creant obres d’extrema bellesa. Complauen les oïdes i alhora parlen a l’esperit sensible que troba el necessari silenci per escoltar. Diversitat i ritmes, diversitat de ritmes. Vet ho aquí la convivència.

Caminants lents i d’altres de veloços. Cors que bateguen amb ritme compassat i d’altres d’inestables. Acceleració de pulsacions i batec calm. Rapidesa de l’eficàcia productiva i lentitud de l’obra artesanal. Pujada sobtada de l’ascensor i ascensió feixuga de l’escala. Agilitat juvenil i malaptesa senil. Gestació lenta i fabricació ràpida. Tempesta sobtada i pluja que assaona. Mirada fugissera i contemplació. Ràpids i meandres. Allaus i flocs suaus. Llebres i tortugues. Matiners i noctàmbuls. Rellotges de sol i “smartwatchs”. Camp i ciutat. Bicicletes i cotxes. Vent i calma. Converses a corre cuita i diàlegs reflexius. Televisió i lectura. Feina i oci. Art i tècnica.pedres

Diversitat de ritmes que construeixen la vida. Ritmes que són convivència. A les festes de la meva joventut, posàvem música. Hi havia música lenta i d’altra de ràpida. Ritmes lents, per ballar lent i d’altres per fer-ho ràpid. Per cert, a mi m’agradaven més els lents… Joventut, ja se sap. El ritme lent invita a la serenor, mentre el ràpid invoca l’agitació. Ambdós necessaris però, per a un equilibri personal i social. La història és lenta, mentre l’actualitat és desenfrenada. De fet, però, la història acaba sent un recull d’actualitats. Les relacions i les interdependències entre ritmes, conformen una xarxa complexa on s’embolcalla la convivència sempre que uns estiguin en funció dels altres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: