Pluralitat vs. fragmentació


diversitatNo són poques les vegades que sento parlar de fragmentació en relació a la societat que ens envolta. Aquesta paraula s’acompanya sovint de connotacions negatives, com si visquéssim en una societat enfrontada, en conflicte. Una societat on hi ha tot un seguit de bàndols rivals en lluita constant entre ells. Crec que és una visió interessada de la realitat. S’intenta difondre una idea de conflicte, inexistent, per poder justificar l’actuació d’un suposat “salvador” que ens rescatarà de les urpes del maligne que ara ens té empresonats en el més terrible enfrontament.

Admeto que existeixen fragmentacions dins la societat on vivim. Des del meu punt de vista, totalment discutible com és obvi, hi ha dues fragmentacions que colpegen la societat d’una forma més dura que d’altres. En primer lloc, em preocupa la fragmentació social provocada per la dictadura econòmica dels mercats. La societat, el món en general, cada cop més està profundament dividit entre uns quants, cada cop menys, que disposen d’una exagerada proporció de la riquesa i les rendes. Aquesta és una fractura cada cop més punyent, més immoral , més perillosa. L’altra fragmentació que considero preocupant, és la fragmentació generacional. Crec que la desinhibició d’unes generacions envers les altres, pot suposar en un futur no molt llunyà una convivència compartimentada en sectors aïllats, gens desitjable.

Dit això, crec que més d’un cop, es parla de fragmentació quan en realitat s’hauria de parlar de pluralitat. En els darrers temps, cada cop que hi ha eleccions, es parla d’una societat fragmentada a l’hora d’interpretar els resultats. Crec que no. Tenim una societat plural, això sí. Sobretot a Catalunya, la societat és molt plural, però no implica una fragmentació especial, més enllà del que ja he comentat abans. Ser diversos, no implica ser enemics. La pluralitat i la cohesió no són antagòniques.

Em fixo en el cos humà. El cor està ben separat del fetge, la seva forma, la seva funció, són ben diverses. Estan enfrontats? Més aviat crec que contribueixen a un projecte comú: que el cos funcioni i es desenvolupi de la manera més harmònica i equilibrada possible. Penso en un nucli familiar. Un membre treballa de mecànic, un altre de metge o metgessa, un altre estudia i un projectedarrer està jubilat. Són enemics? Possiblement cadascú contribueix des de la seva situació al benestar familiar. El que és imprescindible doncs, és el projecte comú. Quan hi ha un objectiu plenament y voluntàriament compartit, això genera un grau de cohesió que la diversitat enriqueix en lloc de perjudicar. Si una societat té un projecte comú, la pluralitat no és fragmentació, ni fractura. Només és diversitat.

Escric sobre això reiteradament. Sí, digueu-me pesat. Però, és una qüestió que em sembla tan important com senzilla. En canvi, miro al voltant i tinc la sensació que ens trobem a anys llum d’aquesta concepció pluralista de la realitat. Llavors és quan sento a parlar de fragmentació, de divisió, de separació, … on només hi ha diversitat. Molt rarament sento veus que es preguntin: tenim un projecte comú? Tenim un projecte voluntàriament compartit? Ha de ser aquest l’element cohesionador d’una societat. Mai ho seran ni la imposició, ni la força, ni la llei. Un projecte compartit que només serem capaços d’assolir des de la pluralitat. Però, de veritat el tenim?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s