Passar fred


llarJa fa fred! Tant demanar-ho i ja el tenim aquí. Els termòmetres han davallat i la blancor del matí ens confirma que, efectivament, el fred ja és aquí. A molta gent, arribades aquestes alçades del calendari, els fa gràcia això del fred. Es poden treure els abrics de l’armari. Els complements sortiran a la llum. Barrets, gorres, guants, bufandes de tota mena i de tots colors. Ens podrem arraulir al sofà, a l’escalforeta de la calefacció o de la llar de foc. Ens entrarà aquella espècie d’esperit nadalenc, esperonat per la lluminària dels carrers i els eslògans dels grans centres comercials.

La disbauxa de coloraines, de consum energètic desmesurat i de brillants capsetes de regal, posa de manifest més que mai una realitat soterrada. La realitat més real i punyent d’un grapat, massa nombrós sens dubte, de persones i famílies que passaran fred. No és cosa d’ara, és de sempre. En lloc però, de resoldre’s, la pobresa energètica i de tota mena ha anat a més. La diferència entre aquells que tindran a desdir i aquells a qui mancarà allò més essencial, és cada cop més exagerada i immoral.

Persones sense sostre que malviuen entre la beneficència i el caixer automàtic, deambulant per carrers plens de llums de colors i convivint de forma invisible amb qui, més sovint que de costum, visitarà el seu dormitori improvisat per extreure diners del caixer. Persones grans que acostumades a estirar els escassos euros d’una pensió indigne, mantindran la calefacció apagada per poder mal menjar. Famílies senceres que davant la impossibilitat de pagar el rebut del subministrament elèctric o de gas, es trobaran immersos en la crueltat de la foscor i el fred. Víctimes d’empreses sense escrúpols i de governs insensibles, incapaços d’evitar un drama humà que vulnera els drets més elementals de la persona.

Fred fora i fred dins. Fred als carres i fred a massa llars. Fred en les relacions i fred dins dels cors. Molt fred. Massa fred. Llums de colors, guirlandes, arbrets i pessebres pretenen oferir un fals escalf a qui ho necessita tot i viu sense res. Aparadors bonics, elements d’un macabre decorat del simulacre de felicitat que només serveix per amagar aquella realitat més real. Infants de peus freds i nassos gotejant, que ens regalaran el seu somriure ample i ulls brillants de felicitat, en rebre una escadussera joguina, mentre els seus pares esclaten en plors cada nit, a l’amagatall de la seva cambra. Fa molt fred, massa fred! Hi ha massa gentniu que passa fred!

Fa temps, molt temps, que el veritable esperit nadalenc ha estat desallotjat dels nostres carrers. Potser hem negat hospitalitat a qui era portador de la vertadera solidaritat. Potser hem endurit els cors amb la cuirassa de l’egoisme i el consum. Potser hem oblidat que la fraternitat és també un dels elements, potser aquell imprescindible, en que s’hauria de basar la societat moderna. Tan se val el motiu. Ara fa molt fred. No és bona època per a les anàlisis, les teories i les elucubracions mentals que només serveixen per omplir pàgines de publicacions de tota mena (com aquest mateix blog). Ara, fora i dins, fa molt fred. Ara, només serveix pensar què està al meu abast per procurar una mica d’escalf al nostre voltant. Escalf per fer pujar una mica el termòmetre al menjador d’alguna casa. Escalf per revifar el cor d’algú, possiblement molt proper, que ha llençat la tovallola fa temps.

Pensar què està al meu abast, arremangar-se i posar-s’hi. Sense necessitat de focus ni càmeres. Calladament. Soterradament. Amb la delicadesa de qui sap que no està fent un acte de caritat, sinó de justícia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s