Nadal civil?


pessebreVivim en una societat estranya. Una mica de cartró pedra. Estem molt atents a mirar de salvar unes aparences que creiem, superficialment, políticament correctes. Si no posem pessebre, eradiquem tot d’una qualsevol connotació religiosa del Nadal. Desnonem al Nen Jesús perquè cal demostrar que no hi creiem. El desnonem i al mateix temps, el substituïm per un seguit de llumetes, embolcalls lluents i consum desenfrenat. Col·loquem un seguit de deus menors, esdevinguts absoluts, al lloc del desnonat. És molt millor adorar la dictadura del mercat que aquell pobret nen, nu, i mig mort de fred. Fem com si no hi fos. De fet, ja hi estem acostumats. Més d’un cop al dia passem per davant d’indigents invisibles. Com si no hi fossin.

Llavors, què celebrem cada 25 de desembre? L’eixerit de torn ja té la resposta apunt de ser disparada: el solstici d’hivern. Au va home! Quina celebració més poc universal. Què no veus que això només serveix per als que vivim a l’hemisferi nord!. El nostre món és molt més gran que el nord de coloraines!. Què hi ha més universal que un nadó? La vida que comença i s’obre pas entre plors i misèries. Que per casualitat hi ha algú nenque s’hagi estalviat aquesta etapa? I doncs, un nadó pot ser el símbol universal de la vida. Problema resolt, ja tenim un equivalent laic, civil del Nadal: la vida. Ves quina mania! Per què vols foragitar el component religiós del Nadal? És que no sóc creient. Vet ho aquí! I què, noi! Jo tampoc sóc astrònom i els estels bé que existeixen. Escolta aquesta història i no cal que te la creguis.

Fa molts anys al mitjà orient, una parella esperava un fill. Van ser obligats per les lleis de l’imperi (ai! les lleis, mira que ve de lluny això) a fer un llarg camí per anar a empadronar-se. En aquella època no hi havia l’oficina virtual del ciutadà. Com que la noia estava molt avançada en el seu embaràs van buscar aixopluc en algun hostal, alguna casa del poble. Però ningú els va voler. Ves quines ganes de complicar-se la vida acollint uns refugiats que no coneixem de res. Tan calent i bé com s’està a casa, tan tranquils. Primer desnonament i cap a sota un pont. O una cova de pastors. Tampoc hi havia caixers automàtics en aquell temps. Total que allà a la cova, la noia es posa de part. Ves quin trasbals. Però la vida s’obre camí en les circumstàncies més adverses i acaba naixent un petitó. És aquest el naixement que des de fa més de 2000 anys celebrem cada any. Ja veus si era important aquest nadó.

I és que aquest noiet, al llarg de la seva vida (curta, per cert) en va fer de molt grosses. Ara no tinc temps per entretenir-me en detalls, però ensenyava a tothom que cal estimar-se, que tots som iguals, que els poderosos seran enderrocats del seu soli (això acostuma a acabar malament), que tothom és digne de ser perdonat per molts errors que cometi a la vida, que les guerres sempre són injustes, que la pau… I coses per l’estil. Tant és així que en la plenitud de la vida, un tribunal (no se sap si constitucional o no) el va condemnar a mort. Era massa perillós. I el van executar. Aquestes coses es feien abans, i a alguns llocs encara ara, tan se val. Total que per a alguns aquest noiet era el Fill de Déu. Ves quin escàndol, tot un Déu que s’humilia fent-se una nadó desvalgut i a pesebre 2sobre, de jove, el condemnen a mort com un malfactor. Sigui com sigui, hi ha molta gent al món que creu que aquest Jesús – li van posar aquest nom – era Déu. D’altres creuen que era un personatge històric il·luminat. Una espècie de profeta o de filòsof inspirat que deia coses interessants. D’altres, en canvi, no creuen ni una cosa ni l’altra. Són indiferents a l’existència històrica o no d’aquest personatge, tot i que, molt sovint, en la seva vida, apliquen molts dels principis que aquell condemnat a mort predicava.

Tots però, estan d’acord en fer festa per Nadal. Ja se sap, en això de fer xerinola és bastant fàcil trobar consensos. En ser d’uns que podrien provar-ho, però millor que calli. Sigui com sigui, encaparrar-se a negar l’origen religiós del Nadal penso que és molt absurd i al mateix temps, força inútil. Al cap d’avall, creiem o no, és bo celebrar i recordar-nos que en el més profund del nostre ADN hi portem escrites aquestes ànsies de felicitat i d’eternitat que som incapaços de negar (encara que de vegades ho fem). Algú ens ha gravat molt endins el sentit de solidaritat, de germanor, d’amistat, d’estimació, de família, de gratuïtat, de reciprocitat, de pau, … Si ha estat aquell nen, Jesús es diu, o no, podria ser fins i tot secundari. Al cap d’avall el que importa és que tenim un humus comú que ens atorga la dignitat de sers humans. I això sí que és absolutament universal. No et sembla?

bon nadal

Advertisements

2 responses

  1. Bones festes amb retard Francesc, lamento no haver llegit abans aquest post teu tan ple de veritat i saviesa.
    El vídeo és preciós i és un molt bon final per a les teves paraules, és molt gran quan algú canta amb sentiment pur, igual passa amb les paraules.
    Una abraçada de pau.
    Joan Carles Lara (http://lavalldelespiritualitat.wordpress.com)

    1. Gràcies per les teves paraules Joan Carles. Els meus millors desitjos per aquest 2016 que ja camina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: