Balanç inacabat


BALANCESSempre he pensat que tots els balanços ho són d’inacabats. De fet, aquesta divisió que fem del temps en dies, mesos i anys, és un xic artificial. Quan acaba un any, en realitat, res acaba ni res comença, tret dels fulls del calendari. Enguany però, possiblement, el balanç és més inacabat que mai.

Poc amant com sóc de fer balanços, deixeu-me que ho faci a la meva manera. Intentaré descriure quatre cercles concèntrics per tractar d’ordenar una mica els diversos nuclis inacabats d’un any que està a les seves acaballes. Perdoneu que comenci per mi mateix. Ja se sap, l’ase ha d’anar sempre al davant.

Entorn més proper. L’haver canviat de “feina” ha provocat canvis en mi mateix i en el meu entorn familiar, d’amistats, social, … Tot desitjant que els canvis es percebin positivament, pel que fa al meu entorn, deixo que siguin els afectats els qui ho judiquin. Personalment he descobert que de l’activitat laboral un es jubila, però de la vida no. Aquesta, continua com sempre, amb alts i baixos, clars i núvols, res de nou. També me’n vaig adonant que, amb la jubilació comença una etapa nova que cal anar construint a poc a poc. Al principi venia més en relleu el fet que l’època de vida laboral s’acaba. Ara, es fa més evident que s’obre un temps nou que, serà més llarg o més curt, però cal anar teixint dia rere dia. Apassionant!

Catalunya, el meu país. N’han passat de grosses i en passa de tots colors. L’ofec i el maltractament a que està sotmès de fa anys (molts, massa), semblava haver esclatat aquest any 2015, en una majoria independentista de diputades i diputats al Parlament. Tothom ho tenia coll avall. Després de tres mesos, la il·lusió s’ha anat esllanguint. Mai he votat CDC i em trobo a les antípodes de les polítiques aplicades pel President Mas i el seu govern. Si fóssim un estat en podríem prescindir ben bé. Però, encara no som un estat. En aquest procés de construir-lo ningú hi és sobrer. Cal aglutinar tots els actius. I tots, significa absolutament tots. Respecto el model assembleari. Crec però que al segle XXI, és possible fer-lo compatible amb una major eficàcia. A vegades, una bona decisió presa fora de temps, pot ser una mala decisió. Sóc conscient que construir la unitat en la diversitat, no és bufar i fer ampolles, però … un xic més de brillo no aniria malament. Total, tot està per fer. Apassionant!

Espanya, la manca de lideratge. L’estat en el que, a desgrat de molts, encara ens trobem, també està immers en un bon sidral. Fragmentació i decantament cap a les posicions d’esquerres. Ui! Això a Espanya fa molt de mal i costa molt de pair. Ara, ens estem adonant de com de “atado y bien atado” va quedar el famós consens de la Constitució. Els partits petits han de d’arrasar per tenir una mica de representació i el Senat, dissenyat de manera que ho pugui bloquejar tot, especialment les reformes constitucionals. Déu n’hi do, quina democràcia! Si hi hagués un líder que ho fos de veritat, llegiria molt bé els signes de la història. Reconducció cap a polítiques progressistes, amb la inclusió de les forces que representen les nacionalitats que conviuen dins de l’estat. Acabar amb un model autonòmic inútil i insostenible, reconeixement de la plurinacionalitat i construcció d’un nou estat federal de debò. Passaria a la història com un gran estadista. Al pas que anem però, quedarà com un pobre noi sotmès als dictats dels que anomenen “barones”. “España se rompe” i “cafè para todos” i d’aquí no hi ha qui els tregui. Ja s’ho faran. FRATERNITATApassionant!

El món, quin món! Un any més caminant a les palpentes, cap al regne obscur del no res. Terrorisme, guerres, injustícies, pobresa, desigualtat creixent d’escàndol, violència, destrucció, devastació, … Poseu-hi molts punts suspensius. No hi ha relat, no hi ha guió. Vivim experiències inconnexes entre elles. Tractem d’emplenar els buit entre experiència i experiència, amb més experiències sense sentit. Això ens dóna sensació de viure acceleradament. Cap a on? Premi a qui respongui. Dictadura dels mercats. Cants de sirena del consum. Felicitat efímera de cartó pedra. Aquest 2015 al món, és podria resumir en una paraula: París. Destrucció i mort, en els atemptats terroristes de mitjans novembre i lluita desesperada per salvar el planeta en la Conferència COP21 de primers de desembre. Sens dubte, moltes altres coses han passat, totes elles rellevants. A Orient i a Occident, al Nord i al Sud. Els reptes sempre els mateixos: la recerca d’un model econòmic que salvi la casa comuna on vivim i alhora, elimini les desigualtats i les injustícies cada cop més insostenibles. Un camí per explorar: la fraternitat universal. Apassionant!

Acabo aquí, un balanç ben inacabat, ja ho veieu! El 2016 ho seguirem intentant. Poseu en lloc ben destacat el rètol “En construcció, disculpin les molèsties”. Que ningú prengui mal…

BON ANY NOU!

any 2016

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s