Les (dis)capacitats


handicapM’entretinc consultant les darreres novetats a les xarxes socials, assegut a l’interior del cotxe, més o menys ben aparcat, mentre espero la sortida del col·legi de la meva filla petita. Veig com per la vorera més propera s’atansa una persona amb discapacitat visual, acompanyada del seu gos pigall. De sobte, el gos s’atura. Les necessitats del cos són indefugibles fins i tot per a les bestioles. Un cop el ca ha enllestit, el seu amo treu de la cartera una bossa de plàstic grossa, més del que és habitual. No sense dificultats, es disposa a recollir els excrements que el seu acompanyant acaba de dipositar a la vorera. No puc evitar que em passin pel cap els molts “capacitats” que deixen la brutícia dels seus gossos, ornamentant les voreres, fent ben palès un cert grau de discapacitat.

Tots som dipositaris de moltes capacitats. Algunes compartides i d’altres menys. Ara, que ningú s’ofengui i si voleu ja m’hi poso jo al capdavant. També tots compartim alguna discapacitat o altra. De la mateixa manera que fem causa comuna amb moltes incapacitats que anem experimentant al llarg de la vida. Aquell no hi veu gaire, però té un grau de civisme admirable. L’altre és llest com una llebre, però incapaç de tenir cura adequadament d’un animal de companyia. El de més enllà és incapaç de conviure amb l’ordre, mentre és un extraordinari creatiu. I així, fins a l’infinit. Possiblement la humanitat sigui això, un entramat de capacitats, incapacitats i discapacitats que, al cap d’avall configuren la persona única i irrepetible que cadascú de nosaltres és.

Afortunadament, les persones no estem fabricades de sèrie. Fetes amb un motlle, de manera que se’n pugui mesurar el nostre grau de normalització. No hi ha un estàndard de persona. Per tant, no té sentit avaluar-ne les desviacions, com faríem amb una peça sortida de la màquina d’injectar plàstic. Desviacions respecte a què? A allò que és normal? I, què és normal? Tots tenim un patrimoni humà que és nostre i de ningú més. Aquest garbuix de capacitats, discapacitats i incapacitats que som, cadascú de nosaltres, és allò que configura la nostra personalitat més profunda. Aquest patrimoni és el que ensdiversity serveix per viure, posem a disposició dels altres i compartim. Vulguem o no, acabem compartint tot el nostre patrimoni humà. Podem donar les nostres capacitats, això generalment, i fins a cert punt, ho podem triar. Inevitablement però, tard o d’hora, acabarem compartint també la necessitat de ser ajudats en les nostres incapacitats i compresos en les nostres discapacitats.

Avui, el diari ARA, publica la notícia que l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat el significat de les paraules ‘mongòlic’ / ‘mongolisme’, ‘síndrome de Down’ i ‘subnormal’. Un pas més en el camí cap a la dignificació del tractament que s’acostuma donar a les persones que mal anomenem ‘discapacitades’. Un pas més en el camí de la dignitat de les persones, de totes les persones, siguin quines siguin les seves capacitats, incapacitats i discapacitats. Diuen que la paraula és generadora de la realitat. Tan de bo en aquest cas, sigui així ràpidament. Mai, ningú, hauria de sentir damunt seu el pes de la discapacitat d’un altre, en tractar-lo d’ésser inferior, d’estar per sota de la normalitat, de subnormal. Un tractament d’aquesta mena, a més d’anar en contra de la dignitat de la persona, envileix només a l’emissor, mentre dignifica al receptor. Crec que en aquest terreny, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Tots podem fer-hi, si ho volem, més del que ens pensem.

Advertisements

2 responses

  1. M’ha encantat aquesta reivindicació, comparteixo plenament el seu contintut.

    1. Gràcies Eva pel teu comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: