Parlem, parlem


torre_1Un tripartit gens complicat d’endevinar, però difícil de comprendre, s’ha vantat durant aquesta setmana d’haver aconseguit eradicar d’un parlament autonòmic la llengua pròpia, per imposar únicament i exclusiva el castellà. La notícia ha tingut lloc al Parlament d’Astúries i la llengua marginada ha estat, òbviament, l’asturià. Sembla que la Carta europea de les llengües minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol el 2001, no afecta als membres dels trets partits anihiladors de llengües.

La Bíblia que per alguna cosa és el llibre més llegit per la humanitat al llarg dels segles, ens ofereix sovint elements de reflexió. En aquesta obra, traduïda a 438 llengües diferents, en el Llibre del Gènesi (Gn 11: 1-9), s’hi explica un fet ben curiós. Es veu que tot un grapat de gent que parlaven la mateixa llengua (que era l’única), es van aplegar i van començar a fabricar maons. Tota una novetat en aquella època tan remota. Veient que se n’havien sortit prou bé, van decidir començar una gran obra. Es van posar d’acord per iniciar la construcció d’una ciutat, que tindria una gran torre. Com veieu, es tractava d’un projecte de certa envergadura i complexitat. Quan ja hi eren pel tros, va el Senyor Déu i organitza un sidral considerable. Tota aquella colla que parlaven una sola llengua, comencen a parlar cadascú una llengua diferent. Ai las! I ara com s’ho faran?

No podem oblidar que d’acord amb la tradició cristiana, Déu és Amor. Per tant no hi cap la possibilitat que la intervenció divina tingués un caire diferent del de l’estimació de Déu per tothom. Per tant, el fet de la diversitat de llengües implantada a la regió de Sinar, que era l’indret on volien construir la ciutat i la seva torre que, des de llavors és coneguda com a torre de Babel, no pot respondre de cap manera a la voluntat d’enfrontar, de dividir, ni de castigar. Més aviat respon – això ja és una interpretació lliure que en faig – a un profund acte d’amor per part de Déu vers cada home i cada dona. Una mostra d’amor, per tal que cadascú tingui la seva pròpia manera d’anomenar les coses, d’entendre les situacions i de copsar la vida. Aquesta diversitat, també de llengües, ha de ser posada necessàriament al servei dels altres, si es volen emprendre projectes comuns. Venint de Déu, no podia ser d’altra manera. No podem oblidar que Ell, per bé que és Un de sol, són tres persones ben diferents: Pare, Fill i Esperit Sant. Diguem doncs, que el Senyor Déu, ja hi està acostumat a aquest joc de diversitat i unitat. Possiblement, per amor ens ho va voler ensenyar també a nosaltres, fent-nos conscients que en el regne de la diversitat només s’hi pot conviure a base d’amor. Quan no és així, anem a les imposicions, l’odi, els enfrontaments i … acabem volent arreglar les coses a plantofades. La història n’és el Lenguasmillor testimoni.

Diversitat doncs de llengües. Un enorme patrimoni de la humanitat. Cada llengua, petita o gran tan se val, significa una manera diferent d’entendre el món. Per què n’hi ha que en volen prescindir? És que algú pensa que podem construir el món amb visions úniques? Cada llengua té paraules úniques. No heu sentit mai allò de “això és difícil de traduir”? Els matisos de les paraules més genuïnes són difícils d’explicar en altres llengües. Vantar-se d’haver eliminat d’un àmbit determinat, una llengua, per molt minoritària que sigui, és apropar-se d’allò més a l’home de les cavernes. Les noves tecnologies ens ofereixen totes les eines necessàries per tal que, la diversitat de llengües, no sigui cap excusa per a la imposició de les majoritàries sobre les minoritàries. La imposició no té mai res a veure amb la convivència. Si tothom és necessari en un món més fratern, totes les llengües són també imprescindibles. ¿Tan costa d’entendre que les minoritàries necessiten una especial protecció i promoció, i que això no significa privilegis?

Parlem, parlem. Encara que no ho sembli, els parlament han de servir per això, per parlar. Per enraonar. Oferir raó de les coses. Cadascú ho ha de poder fer sempre, des de la seva llengua pròpia, si volem copsar aquells matisos únics que ens ajudaran a construir el complex puzle d’una societat plural.

By @fbrunes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: