Canvi horari


clock_1A la matinada del proper diumenge, un follet invisible ens prendrà una hora de son, o de gresca, ves a saber. Ningú ens prendrà però, cap hora de vida. Sigui com sigui, aquesta hora ens serà retornada a la tardor. Anoteu-vos-ho! No fos cas que se’n descuidessin. Fa uns quants dies vaig assistir a un acte, al voltant de la iniciativa endegada a favor de la reforma horària al nostre país. Van resultar molt interessants les aportacions que van fer els ponents, ambdós membres del grup promotor d’aquesta iniciativa. El diputat Fabián Mohedano i la sociòloga Cristina Sánchez Miret van exposar la necessitat de caminar vers una racionalització dels horaris que regeixen actualment la vida de persones i famílies.

Confesso d’entrada la meva debilitat envers els horaris europeus. Encara més, per aquells més nòrdics i extrems. Comparteixo amb els ponents de l’acte abans esmentat, la incoherència de regular-se per un fus horari que té més a veure amb càrregues del passat, que no pas amb la realitat geogràfica on habitem. També hi estic d’acord en la més que discutible utilitat del canvi horari des del punt de vista de l’estalvi energètic. Tanmateix subscric la irracionalitat d’establir els salaris en funció del temps i no dels resultats. No m’agrada anar a dormir tard, ni dormir poques hores, ni treballar a estones entre esmorzar i cafè. Tampoc sóc de migdiada, – de fet, no he tingut mai temps per fer-la –  ni de sopars a deshora. Sé que tothom té els bioritmes que té i que cal respectar-los. No m’agrada viure en el país que dorm menys hores d’Europa i tampoc on la productivitat cal cercar-la al soterrani.

Coincideixo amb en Mohedano i la Sánchez en el fet que els horaris no poden imposar-se per llei, tot i que les lleis poden afavorir-ne una millor gestió. També penso que és necessari trobar, a nivell social, uns ritmes i uns tempos que vagin a favor d’un major equilibri personal i familiar. Discrepo lleugerament en l’afirmació que una reforma clock_2horària pot aportar un major grau de felicitat. És molt possible que afavoreixi uns hàbits més saludables i també que sigui un element més per fer més planer el camí cap a una vida més feliç. Sens dubte, l’horari forma part de la nostra vida, encara que no ens n’adonem, però la seva racionalització, per ella mateixa, dubto que generi felicitat.

Sóc del parer que el problema que tenim amb el temps no prové de la seva escassetat, ni dels ritmes frenètics que, sovint ho són per voluntat pròpia. No crec que ens falti temps. Més aviat penso que no sabem què fer-ne. Per això, quan tinguem uns horaris més racionals – que els tindrem – i els nostres ritmes horaris siguin més a mesura humana, continuarem omplint els espais buits amb experiències efímeres, d’aquelles que anuncien a la tele, per no tenir temps d’adonar-nos que no sabem on anem.  Temps? Per a fer què? Per avorrir-nos? Sovint, viure no forma part del nostre programa. Més aviat tenim un ‘planning’ farcit de vacances, activitats, sortides, escapades, viatges (si pot ser exòtics, millor), massatges, balnearis (‘spa’ en diuen ara), ioga, ‘tai chi’, … experiències de tota mena per omplir els espais que ens poden quedar lliures. L’objectiu, és tenir-ho tot ben atapeït de coses que ens ocupin el temps, no fos cas que trobéssim un sentit a la vida i, a partir d’aquell moment, ja sabéssim que fer-ne del nostre temps.

 By @fbrunes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s