Quan la solidaritat vessa


corEs posa de manifest una vegada rere l’altra. El cor de les persones és molt gran. Davant d’una situació de necessitat, de dolor, de patiment; les persones responem amb una extraordinària dosi de solidaritat. Ja sé que, a aquesta afirmació, s’hi pot mirar de tirar aigua al vi. Els especialistes dels “però…” n’hi trobaran un munt. Sigui com sigui, la veritat és que sense la solidaritat; la crua, llarga i salvatge crisi que patim, hauria provocat més d’un aldarull de consideració a més d’un indret. La veritat és que les diverses crides que es van fent per pal·liar, ni que sigui una mica, el patiment de tanta gent, reben respostes que, sovint, deixen astorats als propis promotors de la iniciativa.

L’anomenada “crisi dels refugiats”, és una gran vergonya per a Europa. No ho és però per a la majoria d’europeus. Quan parlem de ciutadans, de persones, la solidaritat vessa. A casa nostra podem veure ciutats i pobles, disposats a acollir persones que fugen dels horrors de la guerra i la persecució. No ho fan només de paraula. Tenen instal·lacions concretes ja preparades. Places ben detallades a disposició. Tot un teixit de solidaritat, propi d’un país que sempre ha estat acollidor. Això contrasta, i molt, amb la inoperància dels estats. Els seus dirigents, anomenen els refugiats a tots els seus discursos. Només faltaria! Parlen de xifres que han negociat amb mesquinesa i que, al cap d’avall, incompleixen vergonyosament.

Davant d’aquesta situació general que vivim (o patim) tots plegats, crec que val la pena fer-se seriosament aquesta pregunta: En un món globalitzat, en una societat xarxa, en ple segle XXI, ¿serveixen d’alguna cosa els estats? Cada cop hi ha més exemples, on es posa de manifest que és més fàcil la col·laboració entre ciutats, que no pas entre estats. La defensa d’una falsa i suposada sobirania nacional, fa que els estats competeixin més que no pas col·laborin. Quan tot empeny a la cooperació, els estats continuen jugant a veure qui la té més grossa, la inoperància, és clar.

Seguint el criteri de l’Eduard Vallory, crec que els estats veuen alterada la seva capacitat reguladora. Com es pot pretendre fer front a la greu crisi ecològica, amb legislacions d’àmbit estatal? És com tirar una galleda d’aigua a un enorme incendi forestal. Inútil! Veuen també alterat l’exercici de la seva sobirania. És evident que les grans decisions de les polítiques econòmiques no les prenen els estats i encara menys, els ciutadans, en qui – suposadament – resideix la sobirania popular. Els fenòmens migratoris, cada cop més mapaestesos i àgils, fan que totes les societat siguin pluriculturals. Davant d’aquest fet, l’estat defensor de la seva cultura, veu alterada la seva pròpia justificació existencial. Un model inclusiu de societat pluricultural, segons Habermas, vol dir “que la comunitat política es manté oberta a acceptar com a membres, ciutadans de qualsevol procedència, sense imposar-los la uniformitat d’una comunitat històrica homogènia”. Finalment, els estats veuen també alterada la seva legitimitat democràtica. La globalització econòmica, fa minvar els ingressos fiscals dels estats, afectant greument la seva política social i provocant la pèrdua de la seva capacitat d’influir políticament en el cicle econòmic. El poder públic ja no es pot presentar davant la ciutadania com a govern, sinó com a gestor.

És cada cop més palès que els estats no poden donar resposta a les necessitats dels ciutadans.  Potser això explica, al menys en part, la greu desconfiança de la ciutadania envers la classe política en general i respecte als governants en particular. Aquestes darreres setmanes m’he fet més d’un cop aquesta pregunta: Si en lloc de construir l’Europa dels estats, haguéssim construït l’Europa dels pobles, ¿la resposta davant l’actual crisi dels refugiats, hauria estat la mateixa? Crec fermament que no.

La construcció d’un món absolutament pluricultural, necessita molt més de les ciutats i el pobles, que no pas dels estats. Per poder assolir una convivència fraterna, és molt més necessari el gran cor de les persones, que els freds càlculs dels estats.

 By @fbrunescor_2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s