El color del cristall


gafasLa dita proclama que “tot depèn del color del cristall pel que mirem”. Molt probablement sigui cert. A vegades veiem el got mig ple i d’altres, en canvi, el veiem mig buit. En funció de si portem posades les ulleres de l’optimisme o del pessimisme, la nostra percepció canvia. Hi ha unes ulleres, que tenen uns vidres d’una precisa coloració, i que portem posades sempre sense adonar-nos-en.  Es tracta de les ulleres d’occidental. Inevitablement la nostra visió del món, de la vida, parteix de la nostra cultura occidental. No cal dir que aquest, és un entrebanc per al diàleg intercultural. I ho és encara més pel fet que, sovint, podem caure en el parany d’occidentalizar els fets, els conceptes, el discurs, … com si l’única cultura existent fos l’occidental. Dit d’una altra manera, com si l’occident fos universal.

Aquest fet que, avui dia, pot afectar fins i tot la vida quotidiana, afecta també a àmbits més generals. La Declaració Universal dels Drets Humans proclamats el 1948 per les Nacions Unides, no deixa de ser-ne un exemple. El concepte de drets humans és un instrument molt útil per lluitar contra els abusos comesos contra la dignitat humana. Això no obstant, cal reconèixer que, en bona mesura són occidentals. Caldria aprofundir molt més aquesta afirmació, però no és l’objectiu d’aquest article. Sembla clar que, tot i la seva evolució, els seus orígens s’arrelen netament en la cultura occidental. No és estrany doncs, que hagin aparegut altres declaracions dels drets humans, des d’altres àmbits culturals. Declaracions poc o gens conegudes que caldria reivindicar, per avançar en la consciència que allò universal necessàriament ha de ser intercultural i no pot ser monopoli exclusiu d’una cultura. És aquest el propòsit principal d’aquest article.

El 1948, l’Organització de la Unitat Africana, va proclamar la Carta Africana dels Drets de l’Home. En aquesta Carta troben un lloc destacat els drets dels pobles. S’afirma que els drets individuals no són realment respectats, si el poble del que formen part els individus està sotmès a dominació estrangera. Proclama el dret d’autodeterminació, de disposar lliurement dels recursos naturals, de gaudir d’un medi natural sa, de viure en pau i seguretat. En aquesta declaració sorgida de la cultura africana, es planteja l’equilibri entre drets humans i deures de la persona vers la família, la societat, l’estat, … Valora molt la persona amb tots els seus lligams socials. En concret, l’article 29 declara el deure de l’individu de vetllar per la preservació i reforçament dels valors culturals positius. Això contrasta amb la tendència uniformitzadora de la cultura occidental.

focusEl Consell Regional dels Drets Humans a Àsia, va formular la Declaració dels Deures Fonamentals dels Pobles i dels Estat Asiàtics. Es declara l’obligació dels estats de vetllar per assegurar el desenvolupament, tant polític, com social, econòmic i cultural; tant en termes individuals com col·lectius. També en el context asiàtic, la Declaració de Bangkok de 1993, promoguda per 110 ONG asiàtiques, insisteix en el dret al desenvolupament i els drets dels grups vulnerables: minories lingüístiques i religioses, refugiats, desplaçats, dones i infants. En concret, l’article 8 diu que “la natura universal dels drets humans s’ha de contextualitzar en el dinamisme del dret internacional, tenint en compte les particularitats regionals i nacionals, les seves arrels històriques, culturals i religioses”.

El 1981, el Consell Islàmic per Europa, va presentar a la UNESCO la Declaració Universal dels Drets de l’Home en l’Islam. En aquesta declaració es posa de relleu un silenci sobre els drets de les dones, els drets polítics dels no musulmans i els càstigs corporals. El 1980 a Koweit, s’havia aprovat una declaració semblant, que acorda més drets per a les dones, obliga els estats a garantir els mateixos drets als no musulmans que als musulmans, recomana l’abolició de la pena de mort i demana als estats que elaborin plans de desenvolupament per socórrer els més necessitats de la societat. Es posa de manifest l’heterogeneïtat del món islàmic, ja que al 1981 a Taif s’aprova una altra declaració que defineix de manera molt específica la llibertat religiosa, com també ho fa l’aprovada a Ryad el 1989. El denominador comú d’aquestes declaracions rau en el fet que els drets són considerats de caràcter diví, presidits per la revelació i no per la raó.

final

També els pobles autòctons que no ocupen una àrea geogràfica determinada, sinó que es troben dispersos arreu dels cinc continents, disposen de la seva pròpia declaració. El Consell Econòmic i Social de l’ONU va elaborar aquesta Declaració dels Pobles Autòctons on se’ls hi reconeix el dret a “disposar d’ells mateixos” i de “determinar lliurement les seves relacions amb els estats on viuen” (article 1). Prenen importància en aquesta declaració, els drets col·lectius com a pobles. També el dret a desenvolupar les seves característiques ètniques i culturals; i de viure en la pau i la seguretat com a pobles diferents. Es relativitza el paper i el poder dels Estats.

Els occidentals, ni estem sols, ni som únics. Caldria evitar la tendència a utilitzar els drets humans per imposar un sistema de vida occidental modern. Els drets humans no són l’única manera de concebre l’articulació de les relacions socials. En altres cultures i civilitzacions es conceben les relacions socials a partir d’altres supòsits, no estrictament humans ni estrictament en nom del dret. Donar a conèixer les diferents declaracions dels drets humans, sorgides d’altres àmbits culturals, seria una iniciativa molt positiva i una orientació força intercultural. El diàleg intercultural precisa despendre’s del llast de pensar que hi ha una cultura predominant – l’occidental moderna – i que és aquest l’únic marc per al diàleg.

By @fbrunes

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s