La llibertat de ser


rodesA l’antiga Grècia, l’escola de Cirene, va ser una de les escoles socràtiques menors. El seu fundador, fou Aristip de Cirene nascut abans del 435 a. C. S’explica d’ell una anècdota que m’ha cridat l’atenció. Es veu que un dia se les va tenir amb el pare d’un dels seus deixebles. El progenitor es queixava que, amb els diners que li demanava per l’educació del seu fill, podia comprar un esclau. Aristip li etzibà: “Doncs compri’l, així en tindrà dos”. Molt possiblement Aristip no servia per diplomàtic, però tenia les idees clares. La manca de formació ens fa esclaus.

Ara que ja no hi ha classes. Ara que, qui més qui menys, prepara maletes o pensa en alguna escapada estiuenca. Ara, pot ser un bon moment per reflexionar sobre la formació. Avui en dia s’utilitza poc aquest terme. En general, es parla d’educació i, oficialment, cal referir-se al sistema amb el terme ‘ensenyament’. Tot i la utilització d’aquestes paraules, més d’un interpreta el fet educatiu com una instrucció, un ensinistrament, una preparació per … guanyar-se la vida. És important que les noies i el nois surtin ben preparats. Pocs es pregunten, preparats per a què? Sovint es dóna per fet que la preparació, suposa una adaptació – de lluny o de prop – al sistema productiu imperant. Entendre els mecanismes socials i econòmics predominants i saber-s’hi adaptar, es podria considerar tot un èxit. “Noia, si estàs ben preparada podràs tenir una millor feina”, “noi, amb uns bons estudis tindràs les portes obertes”. Es pot interpretar que el sistema educatiu ens proporciona les eines per ser lliures, per poder escollir. Triar entre una feina o una altra? Escollir tenir feina o restar a l’atur? Decidir marxar lluny de casa per tenir un lloc de treball?

Fa pocs dies vaig llegir que enguany s’ha graduat la primera promoció d’un Cicle Formatiu de Grau Superior anomenat “Promoció d’Igualtat de Gènere”. No discuteixo pas la necessitat de l’existència de Tècnics Superiors, qualificats per a promocionar la igualtat de gènere a la nostra societat, ben al contrari. M’entristeix però, que en ple segle XXI, sigui encara una necessitat social. La formació ens hauria de fer lliures de debò. Des del meu punt de vista, ser incapaç de comprendre que els éssers humans som iguals, amb la mateixa dignitat, sense cap motiu que ho pugui impedir, es troba molt lluny de la veritable llibertat. No podem buscar la llibertat fora de nosaltres, la trobarem sempre dins. Estem formats per trobar-la? Sincerament, tinc els meus dubtes. El sistema s’escarrassa en fer veure que som lliures, que tenim moltes opcions, que podem escollir, però… estem educats per submergir-nos en el més profund del nostre ésser i des d’allí reconèixer la nostra dignitat i, amb ella, la llibertat?

Les aules, les llars, les places i carrers, indústries i laboratoris, … són espais de formació. Llocs on, el que hi circula, hauria d’anar molt més enllà del coneixement, de la ciència i de la tècnica. Són espais de vida. I, la vida és profundament educadora. Són llocs de aulaconvivència. I, la relació és tossudament formadora. Mentre vagin a l’alça les denúncies per agressions sexuals a les dones, el nombre de víctimes de la violència de gènere no sigui zero, un home mati un altre només pel color de la seva pell, per la seva religió o per la seva cultura. Mentre tot això i altres salvatjades continuïn passant, estarem encara lluny de la veritable llibertat. Ho estaran les víctimes i ho estaran, possiblement encara més, els agressors.

No menystinc la preparació tècnica, científica, … que és absolutament imprescindible. Penso, però, que aquesta ha d’anar sempre acompanyada d’una formació integral de la persona. Una formació basada en el saber trobar-se un mateix, en la seva interioritat; i en el saber trobar-nos amb aquelles persones que ens acompanyen en el camí de la vida. Fer-ho, des del reconeixement de qui som i de qui són, en el sentit més profund del terme, ens apropa a la llibertat d’alinear aquesta consciència amb les nostres accions. Allí, en aquesta coherència, rau la nostra felicitat. En aquest centre impulsor nia la nostra llibertat.

Perdoneu, vaig a fer les maletes. Vull ser lliure per uns dies. O no? Bon estiu a tothom!

By @fbrunes

tancat-per-vacances

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s