Això és meu!


Sentit de la propietat

castle-1290860_1920L’instint dels infants no falla. Això és meu! Sentit de la propietat. També en Gòl·lum del “Senyor dels Anells” somicava “el meu tresor”, i el perdut ET reclamava “la meva casa”. Més realitat que ficció, la propietat ha estat, al llarg dels segles, motiu de debat i controvèrsia. No és un element menor en l’organització de la nostra convivència. L’acumulació de béns, determina el patrimoni, i d’ell se’n deriven les rendes. Això vol dir que, encara que poguéssim imaginar una societat amb una distribució molt equitativa de les rendes, no podríem garantir-ne la igualtat. No tots els membres d’una societat parteixen de la mateixa casella de sortida.

Tots som conscients que hi ha riquesa perquè hi ha pobresa i, al mateix temps, hi ha pobresa perquè hi ha riquesa. La preocupació per les desigualtats creixents en aquests inicis del segle XXI, obre cada dia més dossiers arreu. La tradició cristiana ha denunciat des dels orígens l’opulència dels rics, considerant l’almoina obligatòria i constitutiva dels béns comuns que han d’atendre les necessitats de tothom. D’altra banda, aquesta mateixa tradició, proclama que la riquesa no és dolenta per ella mateixa, sinó que pot esdevenir-ho en funció dels seus orígens i del seu ús. Estem doncs, en un terreny, on cal anar a pams.

Al segle XIII, Sant Tomàs, recull el llegat d’Aristòtil afermant que la distinció de possessions (propietat privada) és una convenció humana, que no s’oposa al dret natural que proclama la comunitat dels béns, però hi està subordinada. Pel que fa a l’ús del béns, les coses són comunes. L’almoina, el fet de compartir, té un sentit molt profund i una funció social decisiva en el món medieval. Va ser l’edat moderna que va introduir el liberalisme, amb l’exaltació de l’individu i la consideració que la propietat privada és una expressió de la llibertat.

El filòsof i metge anglès, John Locke, al segle XVII va fer una valuosa contribució també en aquest àmbit, especialment a la seva obra “Segon tractat sobre el govern civil”. Locke entén que la propietat privada és un dret natural. Déu va ordenar a l’home el treball i és aquest que li atorga el títol de propietat. Allò que l’home aconsegueix amb el seu treball, li pertany tant com el propi treball. Tal com ens recorda però la filòsofa catalana Marina Garcés en un article al diari ARA de principis de 2015, anomenat “Els límits de la propietat”, el mateix Locke estableix uns límits que venen donats pel propi treball: “No tindreu més terra que la que podeu treballar ni més béns que els que podem consumir sense que es malmetin”. Aquest era el principi de l’equilibri fins que vam inventar una riquesa que es pot posseir il·limitadament sense podrir-se: els diners.

Els diners fan possible l’acumulació. En aquest sentit, el teòleg José Antonio Pagola[1] afirma: “L’imperi del diner introdueix una fractura en la comunitat mundial, concentrant el poder en mans d’uns quants. No pensa en el bé comú de la humanitat”. En un altre context, però igualment incisiva és la frase de la Premi Nobel de Literatura 2015, Svetlana Aleksiévitx[2]: “El descobriment dels diners va ser com l’explosió d’una bomba atòmica”. Ai! Els diners. Responsables en bona part del fracàs de les profecies d’Adam Smith, que al segle XVIII assegurava que si cadascú persegueix el seu propi interès, s’assoleix com a resultat el major benestar possible per a la comunitat, gràcies a una “mà invisible”. Possiblement, aquesta mà ha anat massa darrera dels diners. La crisi actual n’és un testimoni punyent.

La Revolució Industrial converteix la riquesa en capital (capitalisme). Els béns no només valen per ells mateixos, sinó sobretot per la seva capacitat de produir nous béns o de generar riquesa. Per això Marx afirmava que només l’abolició de la propietat privada obriria el camí vers una societat justa. En aquest context, al llarg del segle XIX, la Doctrina Social de l’Església transita en un to, més aviat polèmic, enfront del liberalisme i del socialisme. Mentre, en ple segle XX, la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), consagra el dret a la propietat privada, en el seu article 17,1: “Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectivament”.

Actualment la DSE considera la destinació universal dels béns – del que la propietat n’éscastle-1290875_1920 un aspecte – una de les múltiples implicacions del bé comú, desvinculant el concepte de propietat del de treball. Aquesta destinació universal dels béns cal traduir-la en els diversos contextos culturals i socials i és un element clau del desenvolupament integral de les persones i dels pobles. Existeix una preocupació creixent per regular l’ús de la propietat que presenta una gran capacitat d’acumulació, de mobilitat i divisibilitat (capital financer) i una creixent separació entre la propietat i la gestió dels capitals. L’ús que es fa dels béns no és neutral. La propietat contribueix a crear rendes que poden destinar-se a la creació de llocs de treball o quedar retingudes de forma improductiva. La problemàtica lacerant de la manca d’habitatge digna, contrasta de forma immoral amb la gran quantitat de pisos buits. Creix la sensibilitat per la funció social de la propietat, cercant fórmules d’inversió ètica o socialment responsable. En aquest context, tot i que la millor opció és el convenciment dels propietaris, la intervenció dels poders públics hi té molt a dir, especialment a través del sistema impositiu. Però això, caldrà deixar-ho per a propers capítols…

11è article de la sèrie “Pensament Social”, publicat a l’edició en paper de la revista Ciutat Nova       (número 166 – agost/setembre 2016)

By @fbrunes

[1] JOSÉ ANTONIO PAGOLA, Jesús i el diner (2013), Editorial Claret, p.17

[2] SVETLANA ALEKSIÉVITX, Temps de segona mà (2014), Raig Verd Editorial, p. 40

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s