Aquell racó


P1000745Fa poc més d’un any, vaig publicar en aquest blog una entrada amb el nom “La comunitat del racó”. Us recomano tornar-lo a llegir. Enguany, gràcies a la generositat d’uns bons amics, he tingut l’oportunitat de passar uns dies amb la família en aquell racó. Eren les acaballes d’agost, primeries de setembre. Sens dubte una època privilegiada per estar de vacances.

Ara, havent viscut uns dies dins d’aquell racó, trobo que l’òptica ha variat poc. De fet, em venen ganes de tornar a escriure aquell mateix article, aquest cop en negreta. Des de dins, es té l’oportunitat d’assaborir reposadament, allò que des de fora es copsa fugisserament.  Una amiga, “habitant” habitual d’aquell racó, m’explicava que aquest estiu havien anat a raure a un determinat establiment de muntanya. Em deia: “S’hi estava molt bé, tot era molt correcte, però… hem pagat el que valia i ja està”. Això és el normal. Potser no hauria de ser-ho, però el més corrent és pagar per un servei asèpticament realitzat i … ja està. Però hi ha coses que tenen molt valor, tot i no tenir preu. En aquest cas, i possiblement en molts d’altres, el plus d’aquell racó són les relacions. Més enllà del veïnatge, més enllà dels tractes comercials, s’hi respira tota una xarxa de relacions, de bones relacions, construïdes a base d’anys i assaonades per importants dosis d’hores de contemplació d’una natura que, des d’aquell racó, es mostra exuberant.

Mirar el mar, pensar en la seva profunditat, la seva immensitat, les seves infinites 18_P1000749tonalitats, obra l’esperit, eixampla el cor, t’apropa a aquella realitat que formem tots plegats. Els seus embats furibunds, seguits d’aquella placidesa encisadora, ens apropen els uns als altres. En aquell racó, saber mirar, saber sentir, saber escoltar, és molt important.

Venint d’aquell racó, aquesta primera setmana entera de setembre, se’m presenta el repte de la dinàmica desfermada. Totes les activitats semblen voler arrencar al mateix temps. Enmig de la sequera més tòrrida, comencen a ploure propostes i compromisos. Fins i tot, alguna exigència. No prenguem mal. És bo reprendre l’activitat d’allò que cadascú té entre mans. Fer-ho amb tota la intensitat, és òptim. Aconseguir-ho, depèn del lloc des del que actuem. El meu lloc, voldria haver-lo trobat en aquella immensitat blava. Aquella quietud capaç de desfermar l’activitat més frenètica sense deixar de ser.

Bona arrencada de curs! (tot i que hauria de perdre ja el costum de comptar per cursos).

By @fbrunes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s