Un nou i vell onze de setembre. Fa un any vaig escriure la crònica d’una diada ben especial (Tornem-hi). Enguany no voldria pas repetir-me, conscient que cada onze de setembre és molt vell, ve de molt lluny i, al mateix temps, és sempre nou. I tanmateix, també resulta bell. Les arrels són profundes. Altrament, l’arbre…

Continua llegint