Món global, món unit?


xarxaParlar de globalització, és sobretot parlar d’interrogants. Ningú discuteix la intensitat del fenomen, però pocs s’atreveixen a posar la brúixola per mirar d’esbrinar cap a on ens mena aquest camí. L’argentí Néstor García Canclini (1939, La Plata), descriu la globalització com un “procés de fragmentació del món, amb una recomposició posterior dels fragments” [i]. També el sociòleg anglès Anthony Giddens (1938, Londres) ve a dir que es tracta d’un procés que genera noves esperances i alhora obre grans interrogants. Molts dubtes doncs a l’hora de veure les possibilitats de supervivència derivades de la recomposició de la trencadissa. Sembla una contradicció, però la globalització tal com se’ns planteja és fonamentalment econòmica i financera, provocant la desintegració de la producció[ii] i una gran fragmentació social.

Després de l’experiència negativa viscuda a la dècada dels anys trenta del segle passat, a rel de la greu crisi del 29, la materialització del GATT (Acord General d’Aranzels i Comerç), va fer caure les barreres a favor del lliure flux de béns, serveis i capital. Això va obrir la porta al mercat mundial i a la producció allà on és més beneficiós per als fabricants. En els darrers 60 anys, el valor del comerç mundial s’ha multiplicat per 16, mentre el de la producció només ho ha fet per 6. A aquest fet, cal afegir-hi l’accelerat desenvolupament de les comunicacions, l’augment imparable de la capacitat de processament de la informació i l’evolució de les tecnologies aplicades al món del transport que han permès, reduir els costos i augmentar els volums.

Tot aquest quadre, ha anat perfilant un canvi estructural profund en l’equilibri de l’economia mundial. A un costat de l’escenari s’hi dibuixen grans beneficis i oportunitats de creixement econòmic; mentre a l’altre, s’hi plantegen importants reptes als governs dels estats, que es veuen incapaços de poder resoldre situacions que depassen les fronteres de la seva suposada sobirania i també als ciutadans, devaluats a la categoria de consumidors. Una trama on prenen protagonisme guanyadors i perdedors, obrint pas a un món de desequilibris i desigualtats cada cop més acusades. A la guionista, la integració financera sense ànima, desconeixedora del terme solidaritat, sembla no importar-li quin serà el final.

Ens trobem lluny del personalisme de Max Scheler (1874, Munich – 1928 Frankfurt)  defensor que l’home ha de ser sempre autor, centre i fi de qualsevol procés històric. Aposta doncs, per una globalització amb criteris ètics, que respecti els drets humans, fonamentada en la solidaritat i amb la finalitat del bé comú universal. Semblem estar més a prop dels reptes expressats pel filòsof alemany Jürgen Habermas (1929, Düsseldorf) que veu en la globalització un procés de canvis que obliguen a repensar els fonaments de les democràcies liberals i de l’estat social i de dret. Un tempestuós capgirament de paradigmes, delerós de veus que puguin aportar espurnes de llum.

També la Doctrina Social de l’Església titlla la globalització de fenomen complex i polivalent que comporta riscos i oportunitats. Insisteix reiteradament en la necessitat depomes reorientar-la des de la preocupació per la justícia, la igualtat i la solidaritat. En el context de la DSE, crear una cultura de la solidaritat és l’element clau. Globalitzar-la, el gran repte i la gran tasca a desenvolupar. Joan Pau II, en el seu missatge a la Jornada Mundial per la Pau de 2005, coincidint amb l’economista Jeffrey Sacks (1954, Detroit) i amb Bono, el cantant irlandès del grup U2, denuncia el drama de la pobresa que considera estretament vinculat al problema del deute extern dels països pobres, en el context d’una globalització que genera injustícia. L’encíclica “Caritas in Veritate” (Benet XVI, 2009) considera que la interdependència planetària necessita encarrilar la seva dinàmica des de la civilització de l’amor (CV33). L’aportació cabdal d’aquest document és la proposta de revisió de la teoria i la pràctica econòmiques, prenent com a base l’ètica de la gratuïtat i la fraternitat. El sector econòmic no és ni èticament neutre ni inhumà o antisocial per naturalesa. Només recuperant la vocació originària de l’economia, en aquesta època de globalització es pot fomentar i estendre la solidaritat i la responsabilitat per la justícia i el bé comú.

Davant les crítiques que, tot plegat, no sigui més que un mer idealisme sense contingut, la pròpia CV recull la influència d’un nou corrent de pensament i de política, que troba la seva encarnació en l’economia de comunió, entre d’altres iniciatives, i en les aportacions dels professors Stefano Zamagni i Luigino Bruni. Una nova manera de veure i de viure l’economia que, partint de la base que la lògica del do no és estranya al mercat, fa possible d’incorporar el principi de reciprocitat a les activitats empresarials.

El Papa Francesc, a la seva exhortació apostòlica “Evangelii Gaudium” (2013) denuncia el desenvolupament de la globalització de la indiferència que actua com antídot de la idea que el mercat lliure acabarà produint creixement i equitat alhora, mentre els exclosos van esperant. Aposta també per frenar l’accelerat deteriorament de les arrels culturals, afavorint una globalització que faci compatible la tensió local amb la global. Fars de llum, que poden ajudar-nos a nosaltres, actors principals d’aquesta obra, a fer de la globalització, el camí cap al món unit.

12è article de la sèrie “Pensament Social”, publicat a l’edició en paper de la revista Ciutat Nova       (número 167 – octubre/novembre 2016)

By @fbrunes

[i] N. GARCÍA , “Consumidores y ciudadanos” (conflictos multiculturales de la globalización), Grijalbo, 1995

[ii] R. FEENSTRA, “Integration of Trade and Disintegration of Production in the Global Economy”, Journal of Economic Perspectives 4/XII (1998), 21-50

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: