Mannequin Challenge


maniqui_1El repte del maniquí. Una moda. Com totes les modes d’avui en dia, ho són – en bona mesura – per haver aconseguit una ràpida i extensa viralització a les xarxes socials. Com qualsevol moda gaudirà, també aquesta, de la corba que tracen les coses efímeres. Les més abundoses en aquesta societat líquida. Imagino que, hores d’ara, ja tothom sap de què estic parlant. Per si no fos així, al final d’aquest text he inserit un recull d’aquest fenomen de moda que consisteix en gravar i difondre un vídeo on els protagonistes resten immòbils, talment com maniquins o estàtues de sal (de fang o de marbre, tan se val), en postures que han de resultar el més enginyoses, dramàtiques i divertides possible. Tot un repte que posa a prova el punt d’equilibri i el centre de gravetat dels participants, per no caure, i a més, mantenir-se en la immobilitat pròpia de les coses estàtiques. Desconec el treball intel·lectual que hi ha al darrera…

El fenomen, a mi em resulta fortament contradictori. D’entrada es registra en vídeo la immobilitat. És a dir, una eina creada per poder captar les imatges en moviment, serveix per a posar de manifest el no moviment de les persones que apareixen en la filmació. No em direu que no és esperit de contradicció això. És como si es volgués fer una regressió de la tecnologia, fins limitar-la a la imatge fixa. Curiós! Però també percebo paradoxal que aquest fenomen sorgeixi en ple segle XXI, quan el moviment és una de les característiques destacades del nostre viure de cada dia. Un moviment sovint desenfrenat, accelerat i, gairebé esquizofrènic. Tot es mou, no hi ha res que sigui estable. Ens movem físicament per anar a treballar, per anar a comprar o per recomanació del metge. Fem quilòmetres i quilòmetres per arribar al lloc de treball o a la destinació de vacances. Fugim  de les ciutats com esperitats, per gaudir d’hores o dies de descans. Ho fem els caps de setmana, en dies de festa, a la més mínima ocasió o com aquesta setmana, en ponts i aqüeductes absurds.

Ens movem també per força, emigrem a països llunyans a la recerca d’un lloc de treball per subsistir. Emigrem fugint desesperadament de la persecució, la mort, la guerra, la gana. El món és com una enorme xarxa de circuits per on circulem amunt i avall, a maniqui_3vegades donant voltes i sovint sense saber cap on tirar. Perquè, no només ens movem físicament. També ho fem dins nostre. Els nostres pensaments, les nostres emocions i sentiments són un bullidor efervescent per on circulen milers d’ítems de tota mena a cada segon que vivim. I hem de triar, optar decidir en la incertesa més absoluta. I aquella assegurança resulta que no assegura. Aquell poder no serveix per manar. Aquell medicament fa mal. Aquella paraula no comunica. Aquell riu baixa sec. I pensem tantes coses, donem tantes voltes, avancem i retrocedim a vegades al mateix temps. I és tanta la confusió, el neguit i el frenesí que necessitem inventar el “mannequin challenge”.

Sí, perquè de reptes en sabem un munt. No és en va que competim més que vivim. Ens agrada això dels reptes. I vet aquí que n’apareix un de nou. Enmig de tota la moguda, el repte de la immobilitat. Quina contradicció! Un contrast que potser expressa una necessitat. Un crit a aturar-se, detenir-se, parar-se. Deixar de competir, ni que sigui per un moment, i viure plenament. Sense moviment. Quiet. Amb silenci. Tots ells, béns molt escassos en els nostres mercats. Busqueu llocs on pugueu estar quiets i en silenci una estona. Tot un repte! N’hi ha, segur, jo en conec alguns que em callo per protegir-los. No és fàcil però trobar-los. Sí, potser aquest repte del maniquí, és una reivindicació de la quietud i el silenci. No per fer una regressió a l’úter matern o a d’altres èpoques remotes de la història; sinó més aviat per redreçar el rumb. Un crit a explorar camins per viure amb major plenitud la vida. Camins que, ben segur són més planers i fàcils que els que ens entossudim a recórrer. Però ja se sap, ens hem especialitzat en fer les coses difícils. I a sobre, som competitius.

By @fbrunes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s