El fracàs de l’èxit


bridgeSón pocs els dies que resten de l’any 2016. Ben aviat, la seva vida es començarà a mesurar per hores, minuts, segons. Una mort anunciada que donarà pas a un naixement més que previst. El cava trontollarà dins les copes que, xocant lleument les unes amb les altres, dringaran escampant bons desitjos per al nou nascut. I el primer dia de l’any es despertarà mig endormiscat, el sol sortirà de nou per a tothom, tot i que, malgrat tot, molts no el veuran. La roda continuarà girant i els bons auguris, tan efímers com el dringar del cristall, semblaran engolits per la voracitat de la rutina quotidiana.

L’any finat, des del meu punt de vista, ha estat any de sorpreses. O potser d’ensurts, depèn com es miri. Aquí, allà i més enllà èxits no previstos han col·locat al cap davant presidències estranyes, fins i tot estrafolàries. Èxits que podrien menar-nos cap al fracàs. Morts inesperades, esperades i previstes. Guerres que no acaben i d’altres que comencen. La indústria de les armes que sembla no poder fracassar mai. Immoralitats elevades al podi de la normalitat. Ensurts mortals, esquitxant la geografia de por i sang. Ensurts d’arrels profundes, gens casuals. Violència dels uns contra les altres i també dels uns contra els altres. Llibertat, massa sovint encadenada. Igualtat, cada cop més desigual. Fraternitat, tancada en el bagul a pany i forrellat.

Cada dia, a cada lloc, notícies bones. Invisibles. Bones notícies que només surten a la llum en un lloable, però insuficient, dossier de premsa del dia de Nadal. La bondat de les persones, que fa suportable viure en un món hostil. La solidaritat, que fa camí fins a topar amb els murs dels interessos. L’amor que neix i creix dia rere dia malgrat l’ofec (mal)intencionat del mercat. El diàleg que malda per sobreviure enmig les paraules llancívoles que prenen en va el seu nom. El perdó que soterradament apaivaga l’odi, a casa i fora de casa. La justícia que amb la respiració assistida, esbufega per no anar a raure en la mort cerebral. La tendresa, amagada sota mil cuirasses, que no para d’alleujar el sofriment aliè. El somriure que, vencent la ganyota de la fredor, ofereix espurnes de joia a qui passa.

I el perill que continua viu. En aquest 2017 que ens disposem a encetar, em fa l’efecte, que el perill més punyent és el fracàs de l’èxit. Tots aquests èxits aconseguits a base d’imposicions, hegemonies, corrupcions, immoralitats, interessos gens confessables i year-2017cops de talonari, ens poden portar a un seguit de fracassos estrepitosos. Fracassos que acaben arrossegant sempre als mateixos, mentre els culpables resten aparentment indemnes. Un món cada cop més plural i més interdependent, no pot continuar sota el guiatge d’èxits imposats, sinó compartits. Les hegemonies  haurien de formar part d’un passat per oblidar, donant pas a la riquesa de la diversitat compartida. L’èxit del poder hauria de restar inútil davant la necessitat de compartir els fracassos.

Possiblement el fracàs col·lectiu més lacerant a compartir és la vergonya dels milers de persones que truquen a la porta d’Europa, fugint de la mort i la desesperació, i troben els murs per frontera, la indiferència per resposta, la diplomàcia de la mentida per viàtic. Tan de bo iniciatives com “Casa nostra, casa vostra” es multipliquin fins trencar tots aquests murs de la vergonya. Tan de bo la força de la comunitat, s’obri camí per damunt dels letals èxits que empenyen la humanitat pel pedregar de l’individualisme i l’egoisme. Tan de bo la persona perdi el seu paper de mer consumidor, per prendre el protagonisme que li pertoca en la història. Tan de bo la humilitat, la transparència i la generositat esdevinguin els únics títols necessaris per a ser servidor del bé comú. Tan de bo d’aquí a 365 dies, aquest article estigui absolutament desfasat i calgui escriure’n un altre de bell nou. Tan de bo aquest 2017, sigui un any ple de vida per a tothom, sense exclusions.

By @fbrunes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s