L’albada havia estat rogenca. El cel, poc a poc, esdevenia blau. D’una intensitat gairebé impossible. D’un blau transparent i lluminós. El vent suau, en prou feines bressolava les fulles dels arbres. La primavera incipient començava a tacar la terra de clapes acolorides. Aquí i allà sorgien, d’avui per demà, flors inesperades dels colors més diversos.…

Continua llegint