L’ascensor


ascensor_1Freqüento un ascensor on el nivell zero està identificat amb un botó amb la indicació “PB”. Un bon amic meu, ja desaparegut, quan coincidíem sovint en aquest ascensor, premia tot decidit aquest botó, tot dient: “Veus, per baixar, fent una traducció lliure de les sigles “PB”. I tenia tota la raó. Els ascensors serveixen per pujar, però també per baixar. Des d’aquest punt de vista, podríem dir que el nom és errat. Anomenem ascensor a un artefacte que, de fet, també podria anomenar-se descensor. Això del llenguatge a vegades no és prou precís i, més d’un cop, esdevé voluntàriament imprecís.

Aquesta andròmina sembla tenir els seus orígens cap a l’any 236 aC quan sembla que Arquímedes ja va engiponar alguna mena d’elevador (no se sap si era també “per baixar”) en alguna construcció romana. En el segle XVII també existia algun tipus d’ascensor en palaus francesos i anglesos. Pel que fa als més propers als actuals, cal cercar-los a finals del segle XVIII quan se’n va instal·lar un al Palau d’Hivern de Sant Petersburg. El seu desenvolupament tècnic cal situar-lo al llarg del segle XIX i posteriors. El major esforç que suposa el fet de pujar, justifica que el seu nom sempre s’hagi associat més a l’ascensió, que no pas a la baixada. Diuen que baixar és fàcil, tot va avall molt fàcilment, si més no per la força de la gravetat. Per a les persones amb mobilitat reduïda però, el seu ús els hi resulta equivalent en els dos sentits de la verticalitat.

A mesura que la tècnica ho ha permès, aquest giny, com tants d’altres, ha esbotzat les portes de palaus i cases senyorials, per democratitzar-se, posant-se a l’abast del poble de forma generalitzada. Tant és així que, avui en dia, és normal trobar ascensor en la majoria de construccions de més d’una planta i, fins i tot, ha esdevingut obligatori quan el nombre de nivells supera un mínim determinat. D’aquesta manera, les persones febles, amb problemes de salut i/o mobilitat, els ancians, la mainada petita i tothom que no tindria opció de fer-ho pels seus propis mitjans, gràcies a aquest invent té la possibilitat de pujar, d’accedir a llocs on les seves pròpies forces són insuficients. I l’ascensor social?

La proliferació i la maduració dels règims democràtics. Els avenços en el terreny de la llibertat i de la igualtat. La implantació de l’estat del benestar. Tots aquests elements han estat constructors de l’anomenat ascensor social. Un ascensor que, amb l’energia de polítiques socials agosarades i sistemes educatius inclusius, ha fet possible que les classes més desafavorides de la societat, assolissin nivells de benestar que els seus escassos recursos de base ho feien impossible. La riquesa que suposa la desigualtat d’origen, trobava una certa correcció en el tractament fiscal de les rendes, lubrificant així els mecanismes d’aquest ascensor social. Això provocava un mínim nivell d’igualtat per la ascensor_5part mitjana i alta de la taula. Però el capitalisme no té aturador. Limitar el capitalisme és un oxímoron. El capitalisme en vol sempre més i treballa incansablement per desfer-se de possibles entrebancs que se li puguin posar. És el seu objectiu, la seva meta. Aconseguir la llibertat per als beneficis, a base d’autoesclavitzar la immensa majoria de persones, esdevingudes consumidors al servei de la causa.

El dèficit en el tercer pilar de la modernitat, la fraternitat, fa impossible revertir la situació. Hores d’ara, l’ascensor ha esdevingut descensor. Només serveix per baixar. La igualtat només es produeix per la part baixa, la de la precarietat i la pobresa. No és que s’hagi avariat, romanen fix en un nivell. Ben al contrari, funciona a tot drap, però només “per baixar”. La llibertat és només per als capitals, la igualtat sempre per baix i la fraternitat la gran absent. Una absència que perverteix la mateixa essència de la democràcia i prostitueix l’origen més genuí de l’economia. Si volem que, algun dia, l’ascensor torni a fer honor al seu nom, haurem de cercar col·lectivament energies i lubrificants en espais fins ara inexplorats. Altrament, ens trobarem tots a la planta soterrani, on fins i tot el botó “PB” esdevé inútil.

By @fbrunes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s