Era obligatori. Tard o d’hora calia fer-lo. Va ser un any d’exili. Lluny de la meva terra. Lluny dels meus familiars. Arrencat del meu entorn natural. Un any parlant una llengua que no era la meva i rebent befes pel nom, per l’accent i per gairebé tot. Un any perdut en la carrera professional. Un…

Continua llegint