Partit en joc


pilotaQui ha jugat a bàsquet coneix perfectament la sensació que tractaré de descriure. Es tracta d’un moment màgic, propi d’un joc estratègic amb moltes alternatives. En força partits es produeixen moments d’especial transcendència. Situacions en les que, un segon, sembla poder decantar la balança en un sentit o en un altre. Punts d’inflexió en el joc que poden implicar un canvi de rumb, esperat o inesperat. Un instant que sembla etern i que pot provocar l’esclat emocional més imprevisible.

És en aquest espai temporal incert quan un jugador pren consciència de la seva responsabilitat. Bota la pilota amb la mirada fixa en un punt indefinit i llunyà. S’atura. Planta amb fermesa els peus a terra. Roman un instant immòbil. La pilota surt de la seva mà impulsada per un cop de canell precís. L’esfèrica descriu una paràbola fins quedar sospesa en l’aire. Arriba al punt més àlgid on sembla restar-hi més temps del possible, com si dubtés del camí a seguir. Alguns jugadors semblen també sospesos en l’aire. El silenci s’estén arreu creant una estranya complicitat col·lectiva. Una mena de sensació de temor envaeix l’espai. Totes les mirades  dipositades damunt la bola semblen empènyer-la en direccions oposades. Finalment, iniciarà la seva trajectòria descendent fins a perdre’s en la glòria de la xarxa, en la impotència d’una mà contrària o en el fracàs del buit.

Sigui quin sigui el desenllaç, el partit és en joc. La jugada ha estat trenada. La responsabilitat assumida. Els protagonistes han pres posicions. El cronòmetre segueix el seu ritme immutable i la cadència dels sons retornen amb nou alè. El partit s’aturarà definitivament amb la botzina final, per donar pas a un nou matx. Caldrà temps per reprendre les forces, però el xiulet inicial, tard o d’hora, donarà pas a una nova contesa. Un nou joc, ple dels seus moments màgics, dels seus instants d’incertesa i de neguit.

Tanmateix la vida, la història, és un seguit de partits que cal jugar amb la màxima intensitat. No hi mancaran aquells moments transcendentals, amb la pilota sospesa en l’aire, amb l’ai al cor de no saber el desenllaç. Un reguitzell d’encerts, de frustracions i d’errades que aniran construint els temps presents i futurs. Com en una muntanya russa les emocions trontollaran dins nostre. El desencís obrirà la porta a la desconfiança. bàsquetL’eufòria de la remuntada ens portarà al cim de la seguretat. Amb confiança albirarem la certesa que es revelarà fugissera i incerta. Ens caldrà la fermesa que apaivaga el daltabaix i permet la constància. Insistirem. Persistirem. Ens aixecarem quan les coses vagin de mal borràs i mantindrem la serenor quan totes ens ponguin. Perdrem i guanyarem en sorts alternes. I acabat un partit, esperarem el següent. La història sempre ens oferirà noves partides, noves oportunitats, noves esperances, nous moments màgics on emmirallar-nos de la nostra capacitat de creació.

Els jugadors seran uns altres, portaran dorsals diferents, defensaran equips diversos. Els colors dels equips aniran variant, les estratègies seran cada cop noves. L’escenografia inaugurarà composicions desconegudes. Sovintejaran, com sempre, els moments màgics. I els partits es succeiran com una roda que gira i gira, mentre cada jugada va capgirant la petita història de cada moment.

By @fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.