Tothom viu la seva vida. Ho fa tan bé com pot. Ningú arriba a aquest món amb un manual d’instruccions sota el braç. Tots aprenem amb el mètode d’assaig i error. La nostra vida és un cúmul no lineal d’experiències que configuren un manual personal i intransferible per viure. Cada guió és diferent però igualment valuós per a una realització a vegades impensada. Podem tirar aquest text vital a la paperera?
És possible que la Història, amb la hac majúscula, tingui una paperera. Suposo que és allà on hi ha gent que hi vol llençà segons quins personatges públics. Dubto molt però, que la història tingui paperera. Permeteu-me aquesta vacil·lació però no crec que les històries, aquelles minúscules, aquelles de cadascú, siguin mai mereixedores d’anar a parar a la brossa. És veritat que moltes vegades no entenem les actuacions de determinades persones i llavors, massa fàcilment, la incomprensió ens porta al judici. Però, que jo sàpiga, a la immensa majoria ningú ens ha nomenat jutges. Tenim una comprensió massa lineal de les coses i ens agradaria que la vida fos com una línia progressivament recta. Quan hi trobem revolts i trencants ens desorientem i tendim a cercar culpables.
És veritat que un és lliure de pensar que aquestes petites històries individuals no tenen importància, són insignificants per al gran llibre de la Història. En les grans fites històriques només hi apareixen uns pocs noms, selectes, poderosos i generalment masculins. Ja em perdonareu, però aquesta és una història que a mi m’ha interessat sempre ben poc. En canvi, sóc més procliu a focalitzar les petites històries, la meva, la teva, la nostra. Tinc la sensació que aquella que podríem anomenar la gran història de la humanitat, no és res més que la interacció de petites històries personals. Fixeu-vos bé que no dic la suma, sinó la interacció. La vida no és una integració de fets aïllats, sinó més aviat una xarxa de relacions vives i poderoses.
El consum creix i això determina un creixement de l’economia i del PIB del país. És la gran història macroeconòmica. Però, anem a l’arrel de la qüestió. El consumidor incrementa el seu nivell de consum quan té possibilitats de fer-ho i, especialment, quan creu que les coses van bé, quan es sent optimista. Pregunteu a una persona com li 
sembla que va l’economia. Inevitablement la seva resposta anirà absolutament lligada a com l’hi van les coses a ell. Si li van bé, es mostrarà optimista i tendirà a pensar que, en general, les coses van bé. Quan aquesta percepció personal de les coses, positiva o negativa, interactua amb d’altres apreciacions individuals, va configurant una espècie d’estat d’ànim col·lectiu que acaba per escriure la gran novel·la de la història.
Guions individuals d’un valor incalculable per a cadascú. La gran i irrepetible història d’una persona. Una contribució imprescindible i inestimable a la història de la humanitat. Un creuament invisible però real de relacions entre les persones i les coses que van configurant un relat que explica el passat i el present. Un patrimoni valuós per al futur. Ben segur que la incomprensió i els judicis continuaran planant damunt petites històries de difícil i obscura acceptació. Revolts, paranys, dreceres o marrades en el camí. Necessàries totes elles per a una història que mai comprendrem del tot. L’angle des del qual mirem és sempre parcial i incapaç d’assolir la globalitat, la complexitat i la diversitat de la història. De les històries…
By @fbrunes
Prop de l'Onyar 