Solidaritat incòmode


La solidaritat encaixa malament amb el model econòmic predominant. Quan la solidaritat s’organitza, encara pitjor. La solidaritat organitzada molesta en mesura extrema. Resulta com un roc a la sabata en el capitalisme de voracitat il·limitada. La seva tasca, sovint amagada, callada i poc visible, és un altaveu de denúncia de les immoralitats que, en ofrena als déus dels guanys, es cometen dia rere dia.

És comprensible, però del tot inadmissible, que el sistema aprofiti qualsevol feblesa de la solidaritat organitzada, per acarnissar-s’hi amb delit. Prou conscient que la seva principal feblesa rau, precisament, en la seva incapacitat per a la solidaritat; aprofita qualsevol oportunitat per intentar anorrear allò que li fa més mal. Des de l’òptica capitalista resulta incomprensible que hi hagi persones que treballen a canvi de res, gratuïtament. Sembla una contradicció. Però la realitat és tossuda i acaba demostrant que sense la gratuïtat el món deixaria de funcionar, sense la donació la felicitat seria només una quimera i sense els serveis que no tenen preu, però tenen un immens valor, la humanitat restaria en la pura animalitat.

És la solidaritat incompatible amb l’economia? Ni de bon tros! L’economia és la ciència dels recursos escassos. La política econòmica tracta de la forma com aquests recursos escassos, es distribueixen per tal de cobrir les necessitats humanes. La solidaritat forma part plenament de les polítiques adreçades a fer més justa la distribució de les riqueses. Una opció foragitada, certament, per un sistema basat en l’egoisme individualista. Com en tantes altres coses, caldria recuperar l’essència de l’economia per adonar-nos que no és l’enemic a batre; sinó l’eina que, posada al servei de la democràcia, pot fer possible avançar cap a societats amb menys desigualtats i més justícia social.

vinclesAra que cada vegada s’aixequen més veus que malden per la recuperació de la categoria política de la fraternitat, caldria ser conscients que la solidaritat n’és un pas necessari i imprescindible. La submissió de la política al model econòmic actual, fa molt difícil aquest camí. Però res és impossible a la voluntat humana posada al servei d’un projecte vital. No serà suficient apostar per una economia del bé comú. Caldrà abans, com manté el filòsof Slavoj Žižek, posar-nos d’acord en què significa ‘bé comú’. Mentre antigament aquest concepte era gairebé teològic i semblava inqüestionable, actualment requereix un treball molt complex de definició des de la diversitat i la pluralitat. Són necessaris més que mai lideratges col·lectius en l’àmbit de la política i de l’economia que permetin caminar en aquesta línia. Els canvis de paradigmes només vindran si el procés parteix de la base i arriba a impregnar les estructures i els seus dirigents que, alhora, n’han de ser els seus principals impulsors.

El bé comú, possiblement no és una idea unívoca, sinó una pluralitat d’elements en tensió entre ells i, al mateix temps, units per aquells vincles propis de la solidaritat i la fraternitat. De moment, convé reconèixer amb humilitat les errades i febleses de la solidaritat organitzada, però també ser ferms en la defensa d’aquella multitud de dones i homes que fan de la gratuïtat l’ingredient clau de la seva vida. El seu testimoni és la denúncia que esperona a l’inconformisme i l’acomodament passiu.

By @fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.