Futur imperfecte


El futur és una cosa que no arriba mai. Resta sempre a l’horitzó com una promesa incerta. Treu el nas, sense deixar-se veure del tot. Fem un esforç per imaginar-lo sempre millor que el present que, a vegades, ens aclapara. Tot i la incertesa, maldem per arribar-hi sense massa consciència que, quan hi siguem, serà un nou present que tindrà també el seu futur inabastable.

En realitat vivim sempre en un present constructor del futur. Aprendre del passat per construir un futur millor, pot ser una idea assenyada, però tan sols una idea, un concepte, una intenció o un projecte. En canvi l’acció es desenvolupa en el present. Les idees poden ser el motor de les accions, però només aquestes serviran per construir un futur que serà sempre imperfecte.

La manca de perfecció no hauria d’implicar un empitjorament. Sabem que el futur no serà perfecte, com tampoc ho és el present que ara vivim i que, en el seu dia, era futur. Però res justificaria que ara no tinguéssim cura del què fem per evitar hipotecar un futur que, en certa manera, no ens pertany. Seria una greu irresponsabilitat que les joves generacions farien bé de retreure’ns.

La perpetuació d’un sistema econòmic depredador dels recursos del planeta és una llosa que carreguem a les espatlles dels nostres fills. La idolatria dels diners que capgira l’escala de valors deshumanitzant-la, és un trist llegat. La fragmentació de la persona, relegant el seu component espiritual a les darreres posicions dels bocins, no és precisament un bon regal. Una societat on el tenir passa per davant del ser, l’economia sotmet la política i la participació és massa sovint només un maquillatge; no és tampoc una herència massa encoratjadora.

Malgrat tot… les coses es mouen. Com deia Galileo ‘eppur… si muove’. Enmig d’un present que ens mostra amb tota cruesa totes aquestes malvestats i moltes més, apareixen accions positives que s’escarrassen en transformar la realitat. No són pas utopies. Són necessitats que esperonen a fer les coses d’una manera diferent. No és només cosa de quatre eixelebrats, sinó tot un seguit de projectes, cada cop més sòlids, cada vegada més desenvolupats, que remen contra corrent per anar construint una realitat millor. Un present que permeti atresorar un patrimoni que, tot i no resoldre els reptes que el futur plantejarà, siguin un trampolí i no pas un farcell pesat, aclaparador i feixuc.

Si mirem superficialment veurem només moltes ferides. No són pas imaginàries, hi són. Cal fer el possible per amorosir-les, per sanar-les, per ajudar a la seva cicatrització. Però una mirada més profunda ens permetrà de descobrir el treball soterrat que es realitza per mirar de guarir els mals de fons, que també hi són. Molta i molta gent que, des dels diferents àmbits i àrees del coneixement, des de les institucions, des del voluntariat, des de la col·laboració, des de la cooperació, … van teixint una xarxa sanadora i reparadora. Posem-hi el focus. Potenciem-les. Fem-les visibles. Col·laborem-hi. No fos cas que, de tant pensar que el malalt es morirà, se’ns acabés morint.

By @fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.