Ciutadans d’un poble


Ciutadà del món és una expressió bonica però cal treballar-la molt si volem que realment tingui sentit. De prop o de lluny, tots som ciutadans d’un lloc concret. Ens agradi o no, això és així. Tanmateix, el fet de pertànyer a un indret determinat, no redueix ni fa minvar l’obertura de ment, d’esperit i de cor necessaris per viure ara i aquí. Ben al contrari, si ho vivim bé, és un element imprescindible.

El fet de ser ciutadà, és una categoria que ens ve donada de forma automàtica. D’entrada no cal fer res. Tota persona és ciutadà o ciutadana d’alguna ciutat, vila o poble. Tothom ostenta la qualificació de ciutadà del lloc on físicament es troba, sense haver de demanar-ho. En tot cas, això que se’ns dona de manera, diguem-ne natural, hem de mirar que no ens sigui arrabassat. La globalització dels mercats tendeix a rebaixar-nos a l’esclavatge de consumidors, retirant-nos el títol de ciutadans. Els drets i els deures queden sotmesos a la capacitat de comprar, de consumir, que al capdavall serà la matèria prima que alimentarà les nostres opcions de ser algú. Possibilitats de ser tinguts en compte en el festival del consum. Compte doncs! Ciutadà és una categoria que ens pertany per dignitat i ningú ha de prendre’ns.

Però amb això no n’hi ha prou. La suma de ciutadans d’un àmbit geogràfic determinat, constitueixen la seva població. Fins aquí l’estadística. Però amb els números no es construeix una comunitat. Són les persones que ho fan. Les seves relacions i el seu grau d’identificació amb una determinada cultura, són ingredients necessaris. És molt important per al benestar personal i col·lectiu, la transició de ciutadà a membre d’una comunitat. Això no implica la pèrdua de la categoria de ciutadà, sinó que és un plus intangible i de cabdal transcendència.

Sentir-se integrat i acollit per la història, els mites, les tradicions, les maneres de ser i de fer d’un poble. Apropar-s’hi amb respecte, obertura de cor i amor. Deixar-se seduir per la cultura de la trobada. Tant si aquella cultura ens pertany per naixement com per adopció, tan se val l’origen, sempre caldrà fer un pas per sentir-nos poble, partícips d’una comunitat de persones. Ser ciutadà és un fet objectiu. Ens pot fer sentir peces d’un mosaic. Ser membre de la comunitat és un fet subjectiu. Ens permet formar part d’una xarxa de relacions. Fils fràgils que uneixen passat i futur, uns i altres, joves i grans; teixint una solidaritat natural pròpia d’un poble. És un sentiment, però també una voluntat, una acció, uns lligams.

Arrelar-se no és tancar-se. Estimar el propi territori no és excloure. Vincular-se a la comunitat del ‘nostre’ poble, no és localisme. Ningú és universal. Tothom necessita unes arrels si no vol ser envestit quedant a mercè dels vents que proposen el diner com a única pàtria i el consum com a únic dret. Des de la profunda pertinença a una comunitat humana concreta, trobem els elements i la força, per a la interacció. Només si soc profundament ‘jo’ puc relacionar-me amb el ‘tu’ que m’interpel·la. Dignitats personals i col·lectives que es troben, es donen, es coneixen, s’enriqueixen mútuament, s’estimen, es fecunden amb els tresors que amaguen les arrels dels uns i dels altres. Ser poble és un valor inestimable per a un mateix i per als altres. No ens conformem en ser només ciutadans.

By @fbrunes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s