En aquesta societat on l’avui se’ns esmuny entre els dits, per deixar pas a un demà incert que truca a la porta amb insistència, parlar de fidelitat pot semblar fora de lloc. A cada moment cal adherir a una proposta diferent per tal de no quedar ancorat en un passat que, en realitat, només és un present efímer. En diuen flexibilitat. També podríem pensar que és seguidisme d’un sistema que ens vol poc arrelats i molt (massa?) a mercè dels vents que bufin en cada moment. Vents, és clar, que sempre bufen a favor dels mateixos.
Personalment no trobo que la fidelitat tingui res a veure amb l’immobilisme, ni amb la tossuderia, ni amb el tancament a una visió cega i unívoca de les coses. La principal fidelitat, segons la meva manera d’entendre-la, és sobretot una cosa que té a veure amb la coherència entre les nostres accions i els nostres valors. I aquí no em refereixo a valors d’aquells que se’n diuen ‘immutables’, però tampoc parlo només de preferències o adhesions, més o menys superficials i fugisseres. En aquell espai misteriós i desconegut que es troba al fons del fons de cada persona, hi nien unes conviccions fonamentals. Uns valors que, amb l’avançar dels anys, un s’adona que, de prop o de lluny, van guiant la pròpia vida. A vegades sense que ens n’adonem i d’altres amb plena consciència. Però si un repassa el fil de la seva vida personal, possiblement hi descobreixi llumetes que, quan s’ha trobat davant d’un encreuament o un atzucac, li han servit per orientar-lo en la foscor.
Com que la construcció de la personalitat, de la identitat i, en definitiva, del què som, no és una cosa que la fem un dia per sempre més, sinó que és canviant, això vol dir que ho seran també les opcions que anem prenent. Les relacions amb les persones que ens envolten, les interaccions amb el mitjà on ens trobem, van construint i desconstruint la nostra identitat. Això vol dir que, anirem prenent opcions d’acord amb l’evolució i transformació que anem experimentant. Si no volem trobar-nos ‘fragmentats’, hauríem de tractar de mantenir la coherència, la unitat, la fidelitat a aquells valor profunds arrelats dins nostre al llarg dels anys.
Crec que és aquesta la fidelitat que ens fa persones fiables. Persones amb qui es pot confiar. Fidels, no en un sentit pejoratiu, sinó profundament humà. D’una humanitat integral i íntegra. Les accions guiades des de la flexibilitat que els canvis requereixen, però en sintonia sempre amb les arrels dels valors personals, permetran una veritable fidelitat a persones, animals i coses. La fidelitat no és fer sempre el mateix, de la mateixa manera, amb les mateixes persones i en tota circumstància. Crec que la fidelitat és, sobretot, no trair-se un mateix. No separar el que un creu, del que un fa. No crear dissociacions dins d’un mateix, que porten a la insatisfacció personal i al desconcert de qui ens envolta.
No és un camí planer. No tot són flors i violes. Tots sabem que, en més d’una ocasió ens cal prendre decisions de difícil comprensió per part d’altres persones. No és estrany que, més d’un cop fem mal a qui ens aprecia. És, fins i tot fàcil, que actuacions nostres fereixin persones a qui estimem. Gestionar-ho amb la màxima delicadesa possible, depèn també de la capacitat que tinguem per explicar-nos. Aquesta, augmentarà exponencialment si hem mantingut una coherència estreta, una fidelitat, entre el què som i el què fem.
By @fbrunes
Mirades 