Joves, ara i demà


Es parla molt dels joves. Potser fins i tot massa. De fet, haurien de ser ells que parlessin. Quan ho fem des del nostre món occidental, adoptem una perspectiva esbiaixada. Tenim una visió poc real del món juvenil a nivell global. La nostra percepció és que cada cop són menys, perquè les nostres taxes de natalitat estan caient i, com a conseqüència, les nostres societats s’estan envellint a marxes forçades. Però si aixequem la vista i adoptem una mirada més ampla, ens adonarem que això no és cert a nivell mundial. Les societats d’Orient Mitjà, d’Àfrica i d’Àsia meridional estan vivint un boom demogràfic de proporcions impressionants. Tant és així, que segons els darrers informes de l’FNUP (Fonds des Nations Unies pour la Population) el planeta compta actualment amb el nombre més gran de joves mai assolit fins ara en la història de la humanitat. Especialment el continent africà ha esdevingut clarament la regió del món amb més població juvenil.

Una altra errada que cometem és considerar el món juvenil com una espècie de grup homogeni, amb unes característiques determinades. És cert que la majoria de joves del món viuen, d’una forma o altra, sota el símbol de la incertesa, però ho fan des de perspectives molt diverses. El món juvenil és absolutament plural i com a tal cal considerar-lo. Mentre en el nostre entorn, els joves viuen enfangats en la desocupació, la precarietat i la frustració que els porta sovint a una certa passivitat i resignació, aquesta no és la realitat de la majoria de joves. Aquells que viuen en les zones del planeta més rejovenides, es troben davant situacions de violència, de pobresa, de manca d’escolarització, de fam o malnutrició i, en general, de marginalitat. Tot això els aboca a un elevat grau d’indignació i de recerca d’una identitat i de formes de revolta que, sovint, els fa explorar fenòmens de violència com a única possibilitat per a canviar la realitat que els impedeix tot horitzó d’esperança.

Manifestacions agressives, milícies, grups armats o organitzacions terroristes són caldo de cultiu per a joves desesperançats. Les enormes potencialitats que estan en mans dels joves per a transformar el món, unides al perill de veure’s immersos en camins de violència, constitueixen una enorme amenaça per al progrés de la societat actual, cap a espais de llibertat, d’igualtat i de fraternitat. La violència sembla oferir resultats de transformació a curt termini, però està absolutament contraindicada per construir una societat millor a llarg termini. Que els joves poden canviar la història ha quedat ben demostrat a les revolucions de la primavera àrab, al 15M a Europa, al moviment #YoSoy132 a Mèxic, a les revoltes Pussy Riot a Rússia, en l’activitat de molts joves ciberactivistes, …Però massa sovint tot aquest protagonisme tendeix a transformar-se en una radicalització ideològica i en una manca de visió de futur i de capacitat política per portar a terme una veritable transició democràtica que permeti assolir un canvi en profunditat.

Estimular en els joves l’esperit d’un protagonisme diferent, més responsable, és una tasca que cal encarar decididament. Són les seves expectatives i les seves aspiracions les que aniran construint els ideals i les normes de la societat del demà. Escrivia Sengupta: “Les aspiracions són com l’aigua: tenen necessitat d’un lloc on anar o ho envairan tot al llarg del camí”. Si ningú canalitza les forces, els somnis i les expectatives de la pluralitat juvenil, les conseqüències i les frustracions poden ser dramàtiques per a la humanitat sencera. Ja sé que canalitzar és una paraula lletja. A mi tampoc m’agrada. Matisem-la doncs. No es tracta de limitar, de conduir ni molt menys de manipular. Ben al contrari, es tracta d’ajudar a guanyar un protagonisme positiu que remi en la direcció d’un món millor per a tothom. L’únic camí possible, és el de la no violència. Les potencialitats per realitzar els somnis de la joventut existeixen i cal orientar-les cap a la generositat, la solidaritat i la dedicació compromesa i pacífica envers les causes de la humanitat. Mandela deia: “He sabut sempre que en el més profund del cor de l’home, hi ha la misericòrdia i la generositat. Ningú neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, pel seu passat o per la seva religió. Les persones han d’aprendre a estimar i, si poden aprendre a odiar, poden també aprendre a estimar, perquè l’amor neix més naturalment en el cor de l’home, que no pas el contrari”.

Interpreto doncs ‘canalitzar’, en aquest sentit d’ajudar a descobrir aquest potencial de bondat que nia en el cor de tot home i de tota dona i que cal fer-lo surar, fins i tot, en les situacions més conflictives o dramàtiques. En aquest sentit, no vull acabar, sense posar de relleu una extraordinària iniciativa que dona la veu als joves del món. Es tracta del “GenFest 2018 – Beyond all borders” que es desenvolupa a Manila els dies 6, 7 i 8 de juliol.  Un esclat festiu organitzat per joves d’arreu del món i per als joves. Més enllà de qualsevol frontera, durant aquests dies ressonarà amb força el missatge que la fraternitat universal és possible i els joves han de ser-ne el seu principal motor impulsor. Ells són els protagonistes d’avui, per a un demà millor per a tothom.

By @fbrunes


 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.