Contrastos

De la muntanya al mar. Del silenci de la natura a la remor permanent. De la verdor plàcida al blavós moviment perpetu i irregular. De la frescor nocturna a la xafogor humida de vora mar. Calma i temporal. Bressolar blau cel i escumejar negrós. Dalt i baix. Amunt i avall.

Cel obert i cel clos. Llum enlluernadora i fosc negra nit. Aigua i foc. Planures i pedregars. Doll i sequera. Caminades enlloc i migdiades a Itaca. Fredor que acull i xardor que escup. Gent i solitud. Entrar i sortir. Anar i venir. Pedres i sorra.

Contrastos estiuencs.

Tot i res. Contemplar la ratlla de l’horitzó il·limitat i inabastable per fer-se conscient de les pròpies limitacions. Solcar la mar immensa per experimentar la fragilitat. Assolir cims per contemplar la profunditat de les valls.

Mort i vida. Calendari d’estiu marcat tres vegades per la mort de persones properes. Estimades. Senyalat un sol cop pel naixement d’una nova vida. La fràgil vida, més potent que totes les morts.

Llibertat i cadenes. Submergir-se en la infinitud blavosa de la mar per sentir el cos lliure, mentre el cap no para de sentir-se empresonat rere els barrots de tres presons.

Contrastos estiuencs.

Descansar sense descans. Resoldre sense solucionar. Trencar per unir. Girar al voltant d’un cercle tancat sense trobar el camí d’entrada. Forats sense tapar i esquerdes sense fi.

Tonalitat de verd. Tonalitats de blau. Matisos sense paraules. Afonia d’idees. Pensaments esberlats. Guions sense teixir. Fragments.

Contrastos estiuencs.

By @fbrunes