Absència de sons. Però… molt més que això. Remor sorda. Buit interior que deixa espai a l’intercanvi. Llenç de la paraula. Blanc que s’ofereix al color; a tots els colors, a totes les tonalitats, a tots el matisos. Dubte que calla. Certesa que dubte. Exigència del diàleg, dins i fora. Medicina del soroll. Sensatesa de la xerrameca. Obertura davant el tancament. Foscor que s’aprofundeix fins descobrir la llum. Espai de serenor enmig les turbulències de l’agitació, que ara en diuen vida. Misteri davant el mirall distorsionat d’una falsa realitat que s’escola pel parpelleig aclaparador de les pantalles. Mare del crit. Eina de doble tall…
Submissió, renúncia, humiliació, abatiment, extenuació. Soroll de mort, allà on el silenci és el no res. Negació de tot. Acceptació de res. Úter de la ira, on es gesta la venjança. Por. Inclinació indigne del feble. Atiador de la derrota. Prudència del covard. Plor de l’oprimit. Catifa de la imposició.
Denúncia. Fibló de la injustícia. Aparador de totes les mentides. Altaveu de la maldestra manipulació. Saviesa que embolcalla el cinisme fins ofegar-lo. Incomoditat del culpable. Dolor que destil·la el verí per als lladres de la convivència. Espasa que talla l’aire fètid de la corrupció. Giny programat per esclatar dins les entranyes de la ignomínia.
Silenci. Regne de les veritats compartides.
Francesc Brunés
