On som? El geolocalitzador respon: Girona. D’acord. Però no tot és tan senzill. Hi torno. On som? Respon ara el sentit comú: no ho sabem. Sembla difícil saber si anem o tornem, si avancem o retrocedim, si millorem o empitjorem, si ens dirigim a algun lloc o simplement donem voltes.
Res és el que sembla. La informació no és fiable. Les promeses són falsedats. La confiança ha marxat al desert. La indignació es reflexa al mirall cada matí. El malestar es respira sense màscara protectora. L’ambient està viciat d’insults, bronques i males paraules. La pintura serveix per agredir, en el fons, per agredir-nos. Les imatges recuperen el color sèpia transportant-nos a la grisor del passat. Els escassos cabells blancs s’esgarrifen recordant l’abundor de llargs cabells que onejaven en velles lluites no resoltes.
Polítics entossudits en el seu teatre tronat que no interessa ningú, mentre la política espera cada cop més lluny. Ciutadania castigada pels interessos espuris d’uns quants. Economia esdevinguda fàbrica de desigualtats, pobresa i injustícia. Morts, massa morts. Fam i desnutrició enmig l’opulència. Guerres alimentades pel negoci de la mort i la destrucció. Violència incomprensible contra massa dones. Masclisme que no marxa ni a fums de sabatot. Diades necessàries, aparadors insuficients. Denúncies en prou feines xiuxiuejades.
Neguit, insatisfacció, tristor, abatiment, cansament, indignació, … Desfici que no ens deixa tranquils. Les xarxes bullen, mentre els sofàs romanen calents. Què fer? Com fer? On anar? Compromís imprecís. Hores incertes. Feblesa de futur. El present que s’esmuny. Les forces que flaquegen. El pensament que no para. Tot és fugisser.
I de tant en tant, un artista. Aquella música, aquell poema, aquella pintura, aquella lectura, que eleva l’esperit. Ens permet respirar i aspirar a alguna cosa millor del que ens envolta. I de tant en tant, una persona a qui podem mirar als ulls, confiar-hi, saber que no ens utilitza sinó que cerca la nostra complicitat per fer camí junts. I de tant en tant, aquella persona bona que, malgrat tot, lluita honradament per fer més planera, més humana, la vida dels qui l’envolten. I de tant en tant, es fa palès que enmig d’un femer, hi neixen flors; boniques, acolorides i fermes. I de tant en tant, és possible somiar amb els ulls oberts i descobrir si mirem, si cerquem, si vivim; que transformar no és un somni, sinó una voluntat.
Francesc Brunés
