S’escolen lentes i feixugues les hores dins una habitació sense vistes d’un hospital de ciutat mitjana. Les parets, impregnades de dolor històric, resten inermes contemplant el dens pas del temps. L’aire, amarat de patiment, enterboleix els brins d’esperança, una vegada i una altra. Passadissos sense trànsit, flors sense color, cadires buides. Gemecs esmorteïts, xiuxiueig de…

Continua llegint