La fraternitat necessària


El passat 23 de març, l’Associació ‘Ciudades por la fraternidad’ va promoure la celebració del ‘Dia de la fraternitat’. D’entrada es podria pensar que, malament rai quan cal dedicar un dia a recordar una determinada causa. Certament que reivindicar la fraternitat com a categoria política, és del tot encertat. Amb la que està caient, pot semblar una ingenuïtat naïf o una provocació, però estic convençut que es tracta d’una veritable necessitat.

Vaig ser convidat per la presidenta de l’Associació, la Pilar Ferrero, a participar de l’acte que es va celebrar al modern saló de plens de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-s’Agaró. Tot un repte haver de parlar d’una història que va començar molt malament. Els primers germans de la història van acabar matant-se i, l’agressor desentenent-se del seu germà mort: “Què potser soc el guardià del meu germà?”. Una resposta que encara avui en dia ens resulta massa familiar. Sigui com sigui, va ser una gran oportunitat per parlar de la fraternitat des de la perspectiva de la política. Un concepte, aquest de la fraternitat, que té un origen femení, fins i tot, feminista. Segons Plató, qui primer va utilitzar la metàfora política de la fraternitat va ser una dona. Aspàsia de Milet, mestra i concubina de Pèricles, que ho va fer en un sentit radicalment democràtic, aconseguint finalment la plena llibertat de les dones per prendre la paraula a l’àgora.

El component més oblidat de la tríada: Llibertat, Igualtat, Fraternitat. Un oblit que mai ho ha estat del tot. Karl Marx, fins la seva mort, acomiadava els seus escrits anteposant a la signatura l’expressió “fraternalment”. Com ens va recordar en Jordi Rodríguez al llarg de l’acte, molts són els personatges de la història que han mantingut viva la flama de la fraternitat: Rigoberta Menchú, Hannah Arendt, Nelson Mandela… Un concepte però, massa reclòs als monestirs i les sagristies i molt poc present en l’acció política. Ha estat en les darreres dècades quan, veient que el tamboret de la construcció social trontolla, pensadors i polítics han fer ressonar la paraula fraternitat als parlaments, partits polítics i mitjans de comunicació. Més val tard que mai…

Alguns sostenen que el problema de la fraternitat ha estat la seva manca de concreció i de claredat. Soc més del parer que el seu oblit rau en el fet que és el concepte més molest i poc manipulable de la tríada. Massa clar per a ser assumit fàcilment per qui, sovint, no parla massa clar. Es pot iniciar una guerra en nom de la llibertat, també en nom de la igualtat, fins i tot en nom de Déu, però és difícilment justificable cridar al conflicte bèl·lic invocant la fraternitat. A més, la fraternitat és el concepte més inequívocament i radicalment igualitari de tots tres. L’amor entre germans és fonamentalment un amor entre iguals. La condició de germà gran és, en tot cas, una relació de ‘primus inter pares’. La fraternitat doncs, a diferència de la solidaritat, exigeix una relació horitzontal, on ningú domina sobre ningú i on ningú ha de ser dominat per algú altre per poder subsistir dignament, tant moralment com material.

No acabem d’assolir una veritable llibertat que veiem com tendeix a transformar-se en una desigualtat immoral. Tampoc ens en sortim amb això de la igualtat que, a la més mínima, esdevé eliminació de les diversitats. Crec que només podrem aprofundir en aquests dos conceptes, si recuperem la fraternitat com una categoria que les amara i, com deia Octavio Paz, ‘les humanitza i les harmonitza’. Pensant doncs com podria ser una acció política fonamentada en la fraternitat, identifico sis punts que em semblen cabdals i que exposo de forma sintètica a continuació:

  1. Mantenir al llarg de l’activitat política la genuïna vocació inspiradora de la dedicació a la política. Un impuls ple de generositat, de servei i d’estimació per la gent que ens envolta.
  2. Reconèixer en els altres actors polítics, especialment en els adversaris, aquest mateix origen de la seva dedicació a la política. Això canvia el mètode i ens apropa a mantenir relacions fraternals amb totes les parts, que són necessàries per cercar el bé comú.
  3. Aquesta actitud ens porta a una visió inclusiva de la multiplicitat d’actors que intervenen en la política i a una major capacitat d’escolta que propicia un diàleg que ha de ser veritable i que resulta imprescindible.
  4. Situar-se davant dels conflictes amb una sensibilitat diferent que ens fa apropar-nos als altres i no restar a la superfície del conflicte, sinó arribar fins a les veritables causes, on l’acord pot ser possible.
  5. La coneixença més profunda de les postures dels altres, ens possibilita de posar-nos al seu lloc i capgirar el paradigma. Els adversaris deixen de ser amenaces que cal vèncer i esdevenen actors amb qui és possible construir una societat millor.
  6. L’horitzontalitat intrínseca a la fraternitat crida a una veritable participació on es produeix un empoderament real dels ciutadans i ciutadanes.

Només des d’una praxi política basada en la fraternitat em sembla possible anar més enllà de la societat formada  per individus aïllats que viuen uns al costat dels altres, mirant de no molestar-se; per transitar cap a una comunitat de persones que tenen cura les unes de les altres. En definitiva, anar més enllà de la resposta evasiva de Caín quan va ser preguntat per la sort del seu germà Abel. Això, sens dubte, aporta un major benestar on hi trobarem la vertadera llibertat i igualtat, perquè haurem partit de la fraternitat.


Podeu llegir també aquest article al web de Ciutat Nova


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Anuncis

Un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s