Maria


Maria, tot cor. Ens has ensenyat a caminar sense saber-ne. Amb tu hem après que les paraules sobren quan es tracta d’estimar. T’hem vist plorar molt poques vegades i riure cada dia. Hem rebut els teus petons, les teves abraçades, els teus somriures i la teva tendresa. T’hem donat tot allò que hem pogut per recompensar la teva innocència perenne, amb els nostres maldestres raonaments.

El teu diccionari sense paraules no admetia verbs com: excloure, envejar, ignorar o molestar. I nosaltres, pobres personetes ‘normals’, al teu costat, sovint no enteníem res. Les limitacions del teu cos, no podien aturar la teva lògica més pròpia dels àngels que dels éssers terrenals.

Vas arribar en una família com tantes altres i, amb els anys, ens vas anar amarant de la teva presència, fins transformar-nos en alguna cosa millor. Sense dir res, ens vas formar. Ens vas cridar ben fort que és millor donar que rebre, que alçar la veu espanta l’amor i que, anar lluny no vol pas dir córrer molt.

Per a tu, la cosa més banal era una joia, una il·lusió, un engrescament i una emoció. Tot allò que surt del cor, et semblava d’allò més raonable. I així, al teu costat, vàrem anar aprenent un nou llenguatge. Calia capgirar el llistat de les coses importants de la vida. Tot sense paraules, només amb el cor.

Sabies mirar amb ulls nets, i el que veies, tot era clar, senzill, sense filtres. On nosaltres hi veiem un paper, tu hi veies un regal. El que per nosaltres era un cordill, per a tu era un joc. Un plat a taula podia ser la festa d’avui. I així, capgirant-ho tot, avui també ens dius que la vida no passa només per sumar anys, sinó per gaudir de les meravelles amagades darrere cada cantonada.

Una part de nosaltres se’n va amb tu. És inevitable. Però, encara ho és més, que el teu cor s’ha instal·lat per sempre dins el nostre i ja no en podrà sortir mai més. Ens mirarem al mirall i amagat rere qualsevol desencís, hi descobrirem el teu somriure encomanadís. I llavors sabrem que les persones com tu són imprescindibles.

Gràcies doncs, Maria. Som com som, perquè tu ets com ets. Un petó a cau d’orella d’aquells que ens fèiem els diumenges a la tarda. Quan ens retrobem, farem una gran festa!


Aquest text el va llegir la @Bruni21Abad a la cerimònia de comiat


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

5 comentaris

  1. Gràcies, Maria. Per haver format i completat una família com la teva. Obre’ns la porta quan ens trobem de nou i regala’ns novament el teu somriure.
    I a la família, gràcies per compartir aquest fantàstic escrit, ple d’amor i sentiments, que ens ha despertat a l’autèntica realitat del que és la vida.

  2. Gracias María y gracias a toda la familia, que siempre llevo en el corazón y recuerdo cada día.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.