Intolerància


Medicina? Cirurgia? O, alguna cosa més?

Durant força temps, pensar en la paraula ‘intolerància’, per a mi, anava associat a la incapacitat que presenta un organisme per acceptar determinades substàncies, especialment aliments o medicaments. Era una qüestió biològica, una mena de patologia, sovint de difícil solució. La investigació i la ciència eren els àmbits de l’esperança per a la seva resolució. I ho continua essent…

És sabut, però, que el terme té una altra accepció. Un significat que, malauradament, ha pres un extraordinari protagonisme. Una tendència que sembla voler-lo catapultar al capdamunt d’una pèrfida classificació. El mot es refereix també a l’actitud d’aquelles persones que no respecten les opinions, idees o actituds dels que no pensen com ells, dels que són diferents. Una patologia social que no admet cirurgies ni medicines. Un tumor per a la convivència que necessita alguna cosa més que ciència.

Hi ha qui es vanta de ser intolerant, perquè considera l’altre com un ser inferior. Algú amb qui no cal tenir cap mirament i a qui cal eliminar perquè els seus posicionaments, les seves creences, els seus anhels, els seus ideals, la seva història, la seva idiosincràsia, els seus costums, la seva llengua… formen part d’un univers a extingir, pel sol fet de no coincidir amb els propis. Parlar d’intolerància és parlar de superioritat, de supremacia. Bons i dolents. Rics i pobres. Homes i dones. Intel·ligents i babaus. Creients i agnòstics. Del nord i del sud. Occidentals i no.

Un món global, o és el paradís de la tolerància o esdevé l’infern de la tirania. La globalització no genera la diversitat. De fet, la diversitat ha existit des de sempre. La globalització la fa més evident i la posa en relació. Poc a poc, anem passant de viure els uns lluny dels altres, a viure uns al costat dels altres, fins a veure’ns en la necessitat de viure els uns amb els altres. Són els signes dels temps. La intolerància introdueix una toxina extremadament perillosa en un cos social que s’està transformant de l’aïllament als vincles, a les relacions.

En l’era de les relacions, la intolerància resulta del tot perniciosa. Una malaltia que ni la química ni el bisturí poden erradicar. La societat ha de generar els seus propis anticossos, els seus mecanismes d’eliminació d’un verí que pot resultar mortal. Un món que només pot afrontar el seu progrés des de la xarxa, des de la comunitat, des de la convivència i des de les relacions, no pot admetre l’avenç de cap element que suposi el trencament, la fragmentació i l’hegemonia d’uns sobre els altres. Si no volem caminar vers l’autodestrucció, cal un treball incansable per cosir, recosir i teixir la societat des de baix. Des de les humils parets de les aules, des del caliu de la família, des de la modesta associació de barri, des de les comunitats religioses de tota mena, des de la política municipal d’un minúscul ajuntament, des del mitjà de comunicació més ínfim, des de les converses de cafè, des de l’esplai d’un poble remot… Cada mil·ligram de respecte i de tolerància que aconseguim injectar en aquest cos malalt d’intolerància serà una contribució inestimable a la pau i a la convivència necessàries per al desenvolupament harmoniós d’una societat que cerca la felicitat enmig de les deixalles d’un individualisme egoista que només genera intolerància.


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.