Cooperar a què?

Cooperar

Blancs i negres, matisos de gris i tonalitats de tots els colors. Són moltes les coses que percebem al nostre voltant. Potser, fins i tot, massa. Algunes les posem al costat positiu, aquell de les coses bones; mentre d’altres les carreguem al feix de les negatives, de les coses dolentes. Aquesta tria té un mix de subjectivitat i d’objectivitat, personal i intransferible.

Sense cap mena de dubte, són moltes les coses que podem arreplegar per al farcell d’allò que de manera genèrica, podríem anomenar ‘el bé’. Així en minúscula prosaica. En aquest barri de les coses bones acostumem trobar-hi rostres de persones, benefactors i beneficiats que es mostren obertament, no pas per complaença, ni per victimisme, sinó simplement perquè no tenen res a amagar. Persones que, individualment o a través d’entitats i organitzacions, treballen en favor d’altres persones que han tingut la desgràcia de caure del costat dolent del món o de la vida. Persones vulnerables que treballen a favor d’aquelles que la seva vulnerabilitat ha estat anorreada per la desgràcia d’una intempèrie que va per barris i es juga als daus.

Encara és menys dubtosa la facilitat de trobar-nos amb un munt de coses negatives, en aquella zona que anomenaríem ‘el mal’. Un gran mal que assola el món i que escrivim també en lletra petita. En aquesta àrea difícilment hi veurem rostres de persones, més aviat hi trobarem sigles, organitzacions, acrònims i pantalles de tota mena que amaguen els protagonistes de la sinistre pel·lícula. Potser no n’hi ha? Sí que n’hi ha, però el pes de la seva consciència els enclaustra en les profunditats del femer del món. Millor no fer cap llista de tot aquest mal, ni que sigui somera, tots sabem ja de què parlo. Qualsevol espai on una persona agredeix, explota, menysprea, empresona injustament, mata, condemna sense culpa, roba, executa, persegueix… una altra, forma part d’aquest sector tèrbol de la realitat.

Però si obrim una escletxa i mirem entremig, hi trobarem una massa, més o menys nombrosa, de persones que semblen no alinear-se ni d’un costat ni de l’altre. Indiferents. Ni roben ni maten. Van fent. No es posen amb ningú. Van a la seva. Ni fu ni fa. Per no veure el mal passen pantalla i s’immergeixen en una bombolla de ficció, anestèsia per a les consciències. No hi entenen de política, no els interessa. Les coses són com són i no s’hi pot fer res. Els que manen ens han de treure les castanyes del foc, ells sabran el què es fan. Potser la indiferència sigui el fruit més pervers de l’egoisme.

I tota aquesta colla de ‘neutrals’, amb qui cooperen? A què cooperen? Que potser no cooperen amb ningú? Afavoreixen el bé o el mal? És possible la neutralitat en un món com el nostre? És la indiferència una malaltia provocada per l’individualisme? El no fer res és en si mateix una opció, una acció. A favor de què? De qui? No fer cap mal pot ser una cooperació al bé, però, és suficient? És pot ser militant de la indiferència? Massa preguntes a la recerca de respostes…


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

2 comentaris

  1. Una reflexió interessant. Jo, personalment, no he estat mai gaire partidària de les mitges tintes. Està bé ser imparcial amb segons quins temes, tenir empatia… Però quan parlem de drets humans, no podem mirar cap a una altra banda i fer veure que no passa res. Segurament molta gent es mostra indiferent, també, per desconeixement, sense cap mala intenció. El problema és que aquesta indiferència acaba fent mal…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.