El full que cau

calendari

El calendari s’ha aprimat tant que ja només li’n queda un full, el darrer. En Pau, això del calendari pensa que és més aviat una cosa que s’ha de mirar al mòbil, però a casa seva encara conserven el vell costum de tenir-ne un de penjat a la paret de la cuina. A la seva mare li agradava saber quin dia érem nomes aixecant la vista. Durant els darrers anys, l’hi anava molt bé per saber, sense esforç, les visites mèdiques, els controls i les revisions. Ara, el calendari continua penjat i gairebé orfe de mirades. Només en Pau, se’l mira cada cop més.

L’altre dia, abans d’anar a l’escola, li va dir al seu pare que hauria d’enganxar el full del calendari amb cinta adhesiva. El full s’havia trencat, en esparracar el mes anterior, i ara amenaçava de caure, deixant el calendari ben despullat. El pare, va dir-li que quan tingués un moment ja ho faria, que ara era tard i calia sortir cap a l’escola, si no volien arribar a misses dites. Mentre en Pau es posava l’abric, el seu pare va guaitar l’orfe full del calendari, on encara hi havia anotada la darrera visita mèdica de la seva dona. Aquella que mai es va arribar a fer. Després, va fixar la mirada en el dia de Nadal i una llàgrima se li va escolar galta avall.

Van pujar al cotxe i quan havien sortit del pàrquing en Pau va tornar a insistir sobre la reparació del calendari. És molt important papa que aquell full que queda no caigui, si arriba a caure, l’any s’acabarà i jo no vull que s’acabi aquest any. Per què no vols que s’acabi? Pregunta el pare. Perquè en aquest any encara hi ha la mare, si passem a un altre any, ja no ens recordarem d’ella i això no ho vull. En Pau va esclatar a plorar mentre el pare mirava fix endavant, com si els carrers haguessin de desaparèixer d’un moment a l’altre. Quan va poder, li va dir al Pau: no ploris fill, la mare no és al calendari, la mare la portem al cor i ningú, ni cap any, ni cap calendari, ens la podran prendre mai. Les persones que s’estimen no viuen en un tros de paper, necessiten l’escalf dels cors que han estimat. Té, moca’t i eixugat les llàgrimes que estem arribant a l’escola.

Al capvespre, mentre en Pau i el seu pare tornen cap a casa, tot sortint de la classe d’anglès, en Pau diu. Saps què papa? Ara quan arribem a casa podem enganxar el calendari de la cuina i el dia de Nadal, després de fer cagar el tió, apuntarem tots els regals al darrera del full, així la mama sabrà què m’ha portat el tió.  Oi que li agradarà saber-ho? És clar fill, és clar… Ah! I després, quan posem el calendari nou, em guardaré aquest últim full i el posaré a la meva habitació; així quan el miri veuré la mama i ella em parlarà en el meu cor. Podrem parlar de les nostres coses…

Quan arriben a casa, mentre en Pau busca les joguines a la seva habitació, el seu pare pren un tall de cinta adhesiva i cura amorosament la ferida del calendari, com ho feia amb les de la seva dona quan encara hi era. Torna a mirar el dia de Nadal i amb ulls plorosos, es posa a preparar el sopar per en Pau.


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.