La paraula és un regal que no venen a les botigues. Siguin doncs, aquestes maldestres paraules, un regal per a cadascú, un veritable desig de fer del Nadal una oportunitat per convertir l’Amor en el centre permanent de la vida.
MOLT BON NADAL A TOTHOM!!!
Nadal és ara
Els carrers són plens de bosses, gent i cridaners embolcalls.
Silenci! La litúrgia inicia el seu ritual,
devessall de colors enlluernadors, de geomètriques lluminàries,
de clarors que ressalten les foscors.
És festa! Nadal, tothom festeja i feineja,
uns diuen, Jesús és nat!
d’altres asseguren que l’amor és viu,
n’hi ha que no diuen res
i n’hi ha que no saben pas què han de dir.
La fragilitat adorada, convoca cel i terra.
Nuesa, fred i intempèrie. Precària feblesa, injusta i volguda.
Pobresa acaronada i bressolada suaument, com un clam mut.
Immensitat reclosa en deu metres quadrats d’austeritat.
El cel s’abaixa fins a trobar els desqualificats, als marges dels camins.
Els afeblits i desnonats prenen força per tornar a mirar l’esperança.
Els poderosos vinclen l’esquena sota el pes de la consciència.
La tendresa esberla el glaçat acer de la solitud i la indiferència emmalalteix.
Nadal! La gran oportunitat per al silenci prenyat de vida.
Nadal! Oportunitat daurada per lliurar-se al misteri d’un amor incomprensible.
Nadal! Ocasió immillorable per capgirar i capgirar-se, transformar i transformar-se.
Nadal! Possibilitat d’omplir tota mancança, tota carència, tota distància.
Nadal! Diada perenne per a la sublim quotidianitat.
Nadal! Festa dels sense festa.
Aquest text ha estat publicat en primer lloc a Ciutat Nova. Podeu accedir a la versió en castellà clicant AQUÍ.
Francesc Brunés
