Passar pàgina

page

Canvi d’any. Canvi de dècada. Cal passar pàgina, arrencar el darrer full del calendari, marcar el darrer dia. Tot plegat una ficció. La novel·lista Ursula K. Le Guin als inicis de la seva extraordinària obra  La mà esquerra de la foscor diu que al planeta Hivern sempre és l’any u. El dia de cap d’any només canvia la data dels anys passats i futurs, ja que es compte cap enrere o cap endavant a partir del Present unitari. Ben mirat, potser ho fan prou bé els habitants d’aquest planeta inexistent.

El que ens lliga a la realitat no són pas les pàgines d’un calendari. El que ens manté arrelats al temps són les vivències que habitem. Tan se val si són passades o no, perquè és només en el present que les vivim, les patim, les enyorem o les anticipem amb angoixa, neguit o il·lusió. Els fets que anem vivint es van dipositant dins nostre com fulls d’un calendari intemporal i invisible. Van fent gruix tot configurant la nostra història, el nostre calendari personal, íntim, únic i intransferible.

De fet, no podem girar full, perquè en el present recollim tot el nostre pòsit. En la ficció de Le Guin, la gent del planeta Hivern, que viuen sempre a l’any u, pensa que el progrés és menys important que la presència. No es tracta doncs, d’avançar pàgines d’un temps que és només hipotètic, un progrés fictici, sinó d’estar plenament presents en l’ara i l’aquí. Una presència que incorpora tot allò que som i tot allò que vivim. Un present que transforma i acumula al mateix temps.

Passarem totes les pàgines que vulguem, canviarem de dia, d’any, hi posarem números diferents, però no girarem el full de la vida, fins que en sigui l’hora. Hi ha pàgines que voldríem girar, oblidar i d’altres que ens agradaria de mantenir, però unes i altres s’encaixen com en un trencaclosques intern, configurant-nos. No ens podem desfer de cap, ni viure només d’una sola pàgina. La vida ens encasta inseparablement a la nostra cadena vivencial on cada baula, sigui del color que sigui, n’és una peça imprescindible.

Ens sentim més lligats a aquelles experiències més profundes, traumàtiques, dolorosos o joioses. Se’ns presenten com a fites indelebles del nostre camí, però allò que les lliga, allò que hi dona sentit, el fil conductor de la nostra història, es va teixint en la quotidianitat. Allò aparentment banal, repetitiu i monòton, allò que fem massa mecànicament, allò que ni tan sols recordem, és en realitat el lligam que relliga el nostre llibre. El dia a dia que configura el marc necessari per a les il·lustracions, les portades i els capítols cabdals d’una novel·la que sembla de ficció sense ser-ho, perquè és la nostra novel·la, la nostra història.

Traguem el 19 i llencem a la paperera el seu darrer full. Abans de fer-ho, però, posem els seus 365 fulls en el nostre present. Llavors, encetem el 20. La vida continua sempre a l’any u, a l’any que toca. Ah! I Bon Any 2020 per a tothom!


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.