Tot el pes


Quan Martin Seligman, a les acaballes del segle XX, va posar sobre la taula la novetat de la psicologia positiva, no va tardar gens a trobar-hi generosos xecs per desenvolupar un projecte que, inicialment semblava confós i inconcret. Les ‘altruistes’ fundacions de les grans corporacions hi van veure la llavor d’un exèrcit de científics de la felicitat que farien un extraordinari servei a les tesis del neoliberalisme més radical.

Per tal de perpetuar un sistema econòmic depredador amb les persones i els recursos, i mantenir-lo al servei de l’enriquiment d’unes elits privilegiades cada cop més restringides, calia consolidar un ethos terapèutic que col·loqués la salut emocional i la necessitat de realització personal al centre del progrés social i de les intervencions institucionals. La nova ciència de la felicitat tindria cura d’atorgar a la ideologia neoliberal la imprescindible coartada científica que l’hi servís de disfressa. Les lubricades estructures acadèmiques no van tardar gaire en elaborar la fórmula de la felicitat. Què millor que una fórmula per aparentar objectivitat científica? No us ho perdeu, aquí teniu la formuleta de marres: F = R + V + C. O sigui, la felicitat (F) és una suma de tres ingredients: la predisposició genètica (R) que pondera un 50%; els valors personals de la voluntat, les emocions… (V) que ho fan en un 40% i les circumstàncies personals com nivell de renda, educació, estatus social… (C) que pondera el 10% restant.

Ras i curt, tal faràs tal trobaràs, el que et passa és culpa teva, et mereixes tot allò de bo o de dolent que et succeeix, tu t’ho has buscat. Tot el pes de tot, damunt les espatlles de cadascun dels mortals. Si interpretem una mica la suposada fórmula veiem que, per ser feliç – que sembla ser el que tothom desitja – només és possible actuar de manera significativa sobre els aspectes psicològics i emocionals de les persones (40%). Res a fer sobre la resta, ni sobre els aspectes genètics (50%), ni tampoc sobre les circumstàncies personals que fatídicament són les que són (10%). Terapeutes del món uniu-vos! Que aquí hi ha negoci…

Quan t’acomiaden de la feina mai és perquè el sistema és profundament injust i cal trobar espais de solidaritat per defensar els drets bàsics més universals. Mai! I ara! Si t’han acomiadat és perquè no has sabut adaptar-te als canvis, no has sigut prou flexible, ni resilient, ni res… no t’has sabut reiventar… o senzillament, perquè ets un penques. Necessites doncs una teràpia que et faci descobrir les teves emocions positives, reduir les negatives, trobar la teva felicitat enmig de les desgràcies i convertir-te a la nova religió de l’optimisme i la positivitat que garanteix una millor productivitat. No pateixis que el sistema te’n proporcionarà les que vulguis. Situa’t palplantat davant la secció de llibres d’autoajuda de qualsevol llibreria, descarrega’t alguna de les ‘app’ que t’asseguren que (sempre previ pagament d’una quota mensual) en poques setmanes la teva felicitat augmentarà d’allò més, busca’t un bon coach o acudeix a la consulta de la infinitat de ‘terapeutes de l’ànima’ que com a bruixots del segle XXI et conduiran al paradís neoliberal sense que te n’adonis.

Ara ja saps el camí! Tot depèn de tu! No ets feliç perquè les coses et van bé, sinó que les coses et van bé perquè ets feliç. I com que l’estat de felicitat no és un moment, sinó un procés inacabable, donat que sempre es pot ser més feliç, no deixis d’engreixar bé i continuadament les teves estructurals mentals, anímiques, emocionals i de tota mena, per estar cada cop millor. El que no et diran és la continuació: i per ser cada cop més competitiu, més emprenedor, més productiu. I encara menys, el colofó: al servei de la desigualtat i la injustícia.

La maquinària és poderosa i ben implementada, però totes les pseudociències tenen els seus punts febles. I a aquesta, se l’hi comença a veure el llautó. Els imperis cauen estrepitosament i més de pressa del que tothom s’espera, quan els seus peus de fang comencen a fer figa. Si tenim damunt les espatlles tot el pes de la responsabilitat, tenim també tota la capacitat de capgirar la truita, havent trencat abans els ous. Adonar-nos que no hi ha un ‘jo’ feliç, sense un ‘nosaltres’ igualitari, just, digne, cohesionat i solidari. És possible doncs, focalitzar totes les energies (positives o no) a canviar el món, enlloc de tractar només de canviar-nos a nosaltres mateixos cap el camí de la inhumanitat.


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.