Tu, jo i el virus


De fa setmanes, paulatinament i a batzegades, anem configurant un nou model de convivència on, certament, el COVID-19 s’hi ha convidat sense que ningú li hagi demanat. Una convivència estranya en la que, l’inesperat hoste, sembla cada cop més present i el seu protagonisme creixent imposa noves situacions, normes i incerteses.

Sigui com sigui, ara, entre tu i jo, hi és sempre present l’espectre del virus. Una presència generadora de desconfiances i de noves confiances. Qui més qui menys, camina amb la recança de si l’altre serà portador de la invisible bestioleta i alhora, tothom confia que el virus hagi anat a escampar la boira ben lluny. Des de diversos col·lectius es demanen indicacions inequívoques, mentre la incertesa és l’escenari més segur; aquell on el nostre inesperat company de viatge sembla sentir-se més còmode.

Poc a poc, veient carrers mig buits, tinc la impressió que el virus, calladament, juntament amb els seus efectes nocius, ens està inoculant un nou marc relacional. En una societat en la que la desconfiança és gairebé sempre el primer plat del menú, estem entrant en un cercle on confiar els uns en els altres sembla la cosa més assenyada. I ho és, perquè la resposta majoritària davant la nova situació, és la de ser conscients que cal prendre mesures per no contagiar-nos, ja que així contribuïm a evitar la propagació del virus. Indubtablement ho fem per nosaltres mateixos. A ningú li agrada està malalt. Però per a la majoria, la infecció sembla que no passaria de ser com una mena de grip. Res preocupant. Però la nova clau d’interpretació de les nostres actuacions és que, ho fem sobretot, per evitar el contagi de les persones més fràgils i vulnerables, per aquelles que, de contagiar-se, es trobarien en una situació molt compromesa per a la seva salut. Pot semblar poca cosa, però en una societat individualista, en la que mirar més enllà de la punta del nostre nas, sovinteja poc; aquest canvi de posicionament em sembla destacable i, a més, esperançador. I si fins i tot fóssim capaços d’instal·lar-lo en els nostres discs durs, en forma de fitxer auto executable?

D’altra banda, està augmentant també la confiança en les mesures, sovint incòmodes, que se’ns imposen o aconsellen. Ja sé que no ens queda altre remei, però crec que el paper destacat que estant prenent els professionals de la salut, hi està ajudant força. I això, segons el meu parer, és un símptoma de que la ciutadania agraeix que, davant situacions complexes, siguin aquells que hi entenen els que prenen les decisions. És a dir, valorem la pèrdua de predomini dels criteris polítics i econòmics, a favor d’una major transversalitat i d’una cooperació d’interdependències per cercar les mesures més adequades des d’unes visions més globals. Instal·lem també això al disc dur?

Actuar col·lectivament per preservar especialment aquelles persones que ja no són productives o que no poden ser-ho: ancians, persones malaltes, discapacitades… és una llavor de bona convivència, de societat més humana, de solidaritat i de generositat, que faríem bé de no perdre quan, finalment, el nostre hoste no desitjat, ens abandoni. Alentir el ritme, reflexionar més, llegir més, tenir cura els uns dels altres (encara que siguem homes), posar el focus en el bé comú, ens farà bé a totes i a tots. Ves que al capdavall, tot i els seus efectes malèfics, no haguem d’agrair el virus, d’haver-se instal·lat entre tu i jo, i haver-nos inoculat una nova forma d’organitzar-nos, més humana.

Pot semblar que això és cosa fugissera, un moment de debilitat i de feblesa davant la por i el risc. Però, voleu dir que això que ens passa, no posa de relleu més que mai que de fràgils ja n’érem abans? Que aquest sistema tan aparentment sòlid i potent no és més que un gegant amb peus de fang? El pot fer caure, fins i tot, una bestioleta invisible? Que n’és doncs de vulnerable! La fortalesa potser la trobarem ara, quan tot sembla més dèbil que mai.

Cuidem-nos doncs!


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.