Un món atonal


El meu amor per la música fa que la consideri una companya més de viatge. I, tot i els silencis, no és una companya muda. Ben al contrari, amb la seva eloqüència no sempre comprensible a la primera, m’ajuda a entendre una mica més, i potser també un xic millor, el món i les seves facècies.

Sempre he tingut predilecció per l’anomenada música contemporània, en especial per la música atonal. Això, com no podrà ser d’altra manera, resulta un xic estrany per a moltes persones que, tot i ser amants de la música, no acaben d’entendre perquè m’agrada escolar ‘aquestes coses tan rares’. Dons sí, a mi m’agrada i, en aquests temps de coronavirus, no només em fa companyia, sinó que m’obre els ulls (i les oïdes) als canvis radicals que el daltabaix va permetent d’intuir.

La música atonal suposa la ruptura amb el sistema de la tonalitat que imperava des de feia gairebé quatre segles. El sistema tonal o la tonalitat, és el predominant en la música occidental des de 1650 i fins a principis del segle XX. Està basat en l’organització jeràrquica dels sons. Tot i que l’escala del sistema occidental està formada per dotze tons, el sistema tonal n’utilitza principalment set (escala bàsica: do – re – mi – fa – sol – la – si – do). Dins d’aquesta escala, uns sons són més importants que els altres, existint una nota central dominant tònica, en torn de la que giren la resta de sons de l’escala. D’aquesta manera, una persona que escolta aquest tipus de música, pot predir o intuir quan la música arriba al seu final o quin so segueix a un altre.

En canvi, l’atonalitat o negació de la tonalitat – sense tonalitat – implica la ruptura amb aquest sistema jerarquitzat. En aquest sistema, tots els sons passen a tenir la mateixa importància i no existeixen relacions funcionals ni jeràrquiques entre ells. És per això que el resultat pot ser desconcertant i semblar-nos un estil caòtic. Un dels primers compositors en abandonar la tonalitat va ser l’austríac Arnold Shönberg (us invito a gaudir al final d’aquest text de la seva ‘Nit transfigurada’).

Si voleu, per comprendre una mica millor la música atonal, podem fer una comparació amb la gramàtica del llenguatge. Dins d’una frase, les paraules tenen un ordre o jerarquia, de manera que si s’alteren no seguint les lleis gramaticals de l’idioma, podrem reconèixer les paraules, però resultarà difícil la comprensió i el significat del discurs. Us sona aquesta situació? No us sembla que és precisament una cosa així la que ens està passant?

La música atonal, certament pot resultar menys digerible, més complexa, com ho és el món actual. Un món on cada vegada més es posa de manifest el fracàs del predominis, de les dominacions. Països i civilitzacions considerades el centre del món ara trontollen perillosament. Sistemes econòmics i polítics, presos com a models que tothom ha d’imitar, ara fan aigües per tot arreu. S’obre camí a batzegades i amb ímpetu la necessitat de la interdependència, la multilateralitat i la cooperació entre persones i pobles, en un pla d’igualtat. La globalització, crida, gemega que cal construir-la de nou, amb uns altres paràmetres, sota uns altres paradigmes. Potser els mateixos de la música atonal?


Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.