La crisi de la COVID-19 fa trontollar el terra als nostres peus. Les nostres seguretats, potser no s’han esberlat, però s’han clivellat d’allò més. Esquerdes, escletxes, generadores de sentiments, emocions, raonaments, reflexions, pors, il·lusions, esperances… Tot anirà bé, repetim una vegada i una altra. Un bon eslògan per mirar de posar un xic de llum enmig de tantes tenebres, incerteses, dolor i foscor. Però, de veritat que tot anirà bé?
No en tinc massa dubtes. Sí, tot anirà bé. Hi anirà si fem patrimoni de tots els aprenentatges que estem fent des d’aquest llarg confinament i els posem en circulació per anar dissenyant un horitzó desconegut, que volem que sigui millor del que teníem abans de la crisi i que, s’ha esmicolat en pocs dies.
El fet que, a mesura que han anat passant les jornades, en les converses amb molta gent apareix aquesta pregunta sobre què vindrà a continuació, m’he decidit, entre la por i l’esperança, a posar el meu granet de sorra. A compartir algunes ‘escletxes’ on hi veig espais oberts per poder construir tots plegats.
Se m’ha acudit de fer-ho a través de breus reflexions obertes a la participació de tothom. Trobareu aquí la primera d’aquestes escletxes. Si voleu està al corrent a mesura que les vagi publicant, el més senzill és subscriure-us al meu canal de YouTube (recent estrenat). Podeu fer-ho aquí.
Francesc Brunés
2 respostes a “Escletxes”
[…] el 28 d’abril parlava d’alguns aprenentatges bàsics d’aquest camí a la 1a Escletxa: Tot anirà bé? ho feia sense saber del cert quins serien […]
[…] més oportú que mai, iniciar també una nova sèrie de pensaments que s’afegeixin a les Escletxes que se’ns van obrir sota els peus quan va esclatar la pandèmia i als Horitzons que vàrem […]