Tornar a l’escola


La nova normalitat comença a fer-se vella. Sembla que la inèrcia ens porta a voler reconstruir allò que ja no admet de ser refet. El que escric a continuació, ho faig sense cap autoritat. Només des del coneixement d’haver format part de cinc equips directius diferents en Instituts de Secundària, de diverses comarques de la geografia catalana i en diferents èpoques. Només des de l’experiència d’haver gastat quaranta anys de vida professional entre les parets de les aules, Només des de la visió d’una persona jubilada que contempla com la crisi de la COVID19 posa al descobert les mancances d’un sistema educatiu, sovint menystingut i gairebé sempre arraconat.

L’actual Conseller d’Ensenyament ha dit una veritat: “el setembre estarem en emergència educativa”. I tant! De fet, ja hi érem abans i ara, ens adonem que anem despullats i podríem emmalaltir. L’educació és un pilar bàsic de la nostra societat, tothom ho reconeix, però són pocs els qui estan disposats a fer-ho possible. L’emergència sanitària ens porta persones mortes dia rere dia. Les emergències cròniques del sistema educatiu, no. Aquesta és la diferència bàsica. Per això, la primera colpeix i sotragueja la societat; mentre que la segona, només aixeca una mica de polseguera de tant en tant.

Tornar a les aules a primers de juny, de la manera que s’està enfocant; em sembla, per dir-ho suau, poc assenyat. Senzillament poc justificat, arriscat i, fins i tot, innecessari. Des del meu punt de vista hi ha diversos motius que poden explicar tal afirmació:

  • No és la primera vegada en la història de les darreres dècades que es fa un mal ús de l’autonomia dels centres. Autonomia no vol dir que quan van maldades, fes el que et sembli (que vol dir, el que puguis); mentre que quan les aigües estan calmades, ja et diré el què has de fer. Això, senzillament és apuntar-se al carro d’un cert rèdit polític, de les declaracions i les frases boniques; fent palès un desconeixement (intencionat o no) abismal de la realitat quotidiana dels centres educatius.
  • Anunciar obertura d’escoles de la forma que s’ha fet, crec que, com a mínim, és irresponsable. És crear falses expectatives i posar a molts centres en un atzucac, especialment a aquells que atenen població més vulnerable. Segons la meva opinió, n’hi hagués hagut prou en facilitar, amb cita prèvia, atenció personalitzada a aquell alumnat dels cursos de final d’un cicle que pugui comportar canvi de centre.
  • Tinc la sensació, més o menys contrastada, que moltes famílies tenien assumit el retorn a les escoles al setembre. Estic convençut que hagués estat millor aprofundir en alternatives de lleure i oci per als infants i joves durant aquesta època. Activitats que, des d’un espai lúdic, ajudessin a comprendre el què ha passat i ha preparar-se pel proper curs. Tornar a les aules uns pocs dies en plena calorada de juny, encara que no sigui per fer classes, ho trobo poc explicable des de qualsevol posicionament que tingui a veure amb l’educació.
  • És una constant l’apel·lació al tema emocional. Els psicòlegs fan bé la seva feina… Però la realitat és que el retrobament amb amics i companys ja s’està produint hores d’ara. I anirà a més, a mesura que avancin les diferents fases de la desescalada. És veritat que l’escola reforça vincles i també en crea, però moltes vegades les relacions ja venen posades des del carrer.
  • He deixat pel final un dels arguments més importants. Tal com es pretén fer aquest retorn, sembla un menysteniment al treball dels professionals docents al llarg d’aquests mesos de confinament. És com si hi hagués d’haver la presència física perquè el que s’ha fet a distància no és suficient. A l’educació presencial hi ha bons docents i mals docents. En l’ensenyament a distància, també. Els esforços i la dedicació de molts mestres i professors, potser no és comparable amb el del personal sanitari perquè no han salvat vides, però és del tot encomiable i crec mereixia un reconeixement fins al final; que ara, com a mínim, queda en entredit.

Sigui com sigui, i s’estigui més o menys d’acord amb aquesta percepció de la tornada a l’escola al juny, passarà l’estiu i serem al setembre. I ens tornarem a trobar amb el safareig de sempre. Les plantilles són les que són, els espais són els que són i les ràtios no s’evaporaran. Sens dubte es faran invents per fer passar bou per bèstia grossa. Però no serà possible seguir el camí que la COVID19 ens està ensenyant. Grups reduïts, grups reduïts, grups reduïts… i, a més, complementarietat entre ensenyament a distància i presencial. I més coses que ara no venen al cas.

Al llarg de la meva vida professional he defensat sovint que el secret de l’educació és només un tema de números. Tampoc ara és el moment de desenvolupar aquí aquest pensament. Però, el número més important és el nombre d’alumnes per aula. Reduir-lo sensiblement faria més per la qualitat de l’ensenyament que tots els programes de tota mena posats en marxa, més com a cosmètics que res més, des de fa dècades per l’administració educativa de tots colors.

És clar que, sempre tenim l’alternativa de pensar que això del virus va ser un malson de primavera i que ara, amb una bona capa de pintura tot serà més bonic. Però, i si no ho és? Haurem perdut una nova oportunitat i qui dia passa anys empeny. Només em resta l’esperança que aquest cop la sotragada hagi estat de tal magnitud que s’hagin deixat de fabricar pintures per tapar les vergonyes.

Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

2 comentaris

  1. No ens cal cap altra autoritat que la veu de l’experiència de molts anys de dedicació de persones com tu, que ens diuen les coses clares, entenedores i ens fan estar alerta del que hem de demanar pel sistema educatiu. Gràcies Francesc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.