Un nou horitzó


El terra s’ha esquerdat sota els nostres peus. S’han obert escletxes. Espais d’esperança i de por. Possibilitats per a les oportunitats i també per a les decepcions. Ara, sembla que comença a tocar de parlar més aviat d’horitzons. O d’horitzó?

Alguna persona m’ha fet aquesta pregunta. Per què parles d’horitzó i no d’horitzons? És veritat, les dues opcions podrien ser vàlides. M’he estimat més fer-ho en singular, perquè considero que l’horitzó és un de sol. Aquell espai on tots voldríem arribar. Aquella fita que configura un món millor, una societat esdevinguda comunitat, formada per persones lliures i iguals. Aquell lloc on les diversitats són de veritat una riquesa que fa resplendir la unitat en els objectius i la inclusió en els compromisos. En definitiva, l’horitzó únic seria, per a mi, aquella utopia que ha esdevingut imprescindible.

Però també els horitzons aniran presentant-se diversos i variats, sempre inassolibles. I això és així, perquè el camí no és únic. Els camins són molts i ens trobarem – de fet, potser ja ens comencem a trobar – amb la necessitat de triar, de prendre opcions. Serà aquest trencaclosques col·lectiu que, amarat d’una dolorosa experiència única i compartida, ens anirà conduint a través del paisatge que s’anirà configurant a mesura que el transitem. Ens allunyarà o ens aproparà a aquell horitzó únic. Farem marrada o anirem per dreceres. I això, encara que sembli que no, al cap d’avall, estarà a les nostres mans.

Avui, estreno doncs, una nova sèrie de petites píndoles en format vídeo, que puguin constituir un complement a les converses amb uns i altres. També una forma de fer-ho extensible a més persones i, en definitiva, a tothom qui vulgui compartir-ho. No cal dir, que tant en aquest blog, com a les diverses plataformes on hi trobareu els vídeos, s’hi poden fer comentaris que eixamplin i prolonguin les converses més personals.

El primer horitzó l’he dedicat al consum. En primer lloc, perquè és l’aspecte que s’està intentant ‘desconfinar’ amb prioritat. Però també perquè, essent la base del sistema econòmic que patim, posa en joc moltes altres coses. El sistema de producció, el respecte al medi, la proximitat entre producció i consum, l’oci lligat al consum, ciutadans versus consumidors, l’acumulació respecte a la solidaritat, la felicitat derivada (o no) del comprar, del posseir… Per això us invito a iniciar plegats aquest nou camí, envers l’horitzó desitjat.

Podeu subsriure-us i/o seguir la sèrie Horitzó al meu canal de YouTube

Properament, trobareu també la sèrie Horitzó al canal d’Instagram

Perfil_100

Francesc Brunés

@fbrunes

Un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.