Les polítiques ens amaguen la Política
Diuen que per tenir una sobretaula tranquil·la cal evitar parlar de política (i també de futbol). És una recomanació que sovint no segueixo, i no pas perquè m’agradi polemitzar, tot al contrari. Però trobo que les persones hem de poder parlar de tot i, encara més, de les coses fonamentals de la vida. Només si al voltant de les taules d’amics i familiars és possible dialogar serenament des de posicions enfrontades, podem conservar l’esperança que encara és possible trobar camins de pau i progrés per a tothom.
Soc conscient que aquest acte, profundament polític, de fer petar la xerrada a les sobretaules, té els seus riscos. Especialment perquè, quan parlem de Política, en els fons ho fem només de les polítiques. D’aquelles estratègies que partits i governs utilitzen per ocupar espais de poder i que porten en el moll de l’os el verí de la disputa, la divisió i, a vegades, malauradament, fins i tot de l’odi. És evident que això no ens fa cap falta. Llavors, per què parlar-ne?
Doncs perquè parlar de Política és tan necessari, com prescindible fer-ho de polítiques i, encara menys, de politiqueria. A mi m’interessen poc les polítiques. De fet, cada cop menys. Però m’interessa, i molt, la Política, perquè sense ella és impossible construir la comunitat. Per això m’agrada llegir, pensar, reflexionar, parlar, viure… en clau de Política. Per poder contribuir a construir una societat diferent, nova, on cadascú hi trobi la seva dignitat, el seu paper, el seu protagonisme, el seu lloc.
En aquest camí a través dels horitzons que vaig trobant en aquesta època post(?) Covid19, afronto la quarta etapa parlant una mica de Política. És potser el tema sobre el que més he hagut “d’explicar-me” al llarg dels darrers mesos. La gent que em coneix, sap quina tecla tocar a les converses que tenim i, la de la Política, hi surt gairebé sempre. Així doncs, parlem-ne…
Podeu veure’l també al canal de YouTube i al d’Instagram
Francesc Brunés
